El Pere Ciurana va començar a treballar el suro per casualitat. Quan tenia 11 anys, mentre tenia cura de la seva germana, va fer aquest cotxe d'escorça de surera. PERE CIURANA, artesà "Llavors, el vaig regalar al meu pare el dia del seu sant. I tots els que ho van veure van dir Oh, què maco. I llavors vaig començar a fer quadrets i coses simples i a sofisticar una mica." Ara, en té 70 i compta amb disposa d' una collecció de més de 250 peces, que s'exposen per primera vegada totes juntes a Ll'Ila Diagonal. Compra el suro natural, el talla en filets d'un dit d'ample i construeix qualsevol cosa que es proposi. Fins i tot es dissenya ell mateix els ganivets. Tot plegat, una feina minuciosa que no deixa ningú indiferent. MARI CARMEN ESPINEL "Me parece maravilloso, increïble." "A mi el que m'agrada és la màquina d'escriure Winterthur. Vaig invertir-hi unes 1.500 hores i va haver de desmuntar la de debò." Reconeix que per fer la collecció sencera ha invertit unes 90.000 hores, una xifra que mareja a tothom menys a ell, que ja es proposa aixecar un castell francès.

Per a Ciurana, l’elaboració de peces de suro ha estat sempre principalment una afició, tot i que durant un temps es va dedicar a treballar el suro en una fàbrica. Durant anys, li ha dedicat entre quatre i cinc hores diàries, abans i després d’anar a treballar. Reconeix que la seva peça preferida és una màquina d’escriure Winterthur, en la qual va invertir unes 1.500 hores, ja que per fer-la va haver de desmuntar l’original.

Com és una afició poc comú, fins i tot s’ha de fer ell mateix els ganivets que fa servir per tallar el suro. Ciurana el compra natural, el talla prim i a partir d’aquí modela qualsevol objecte. Un dels seus propòsits de futur és construir un castell francès.