“Hola, bon dia com estas? Què? Maco, com anem? El David de Moragas és un dels veïns que viu al passatge de Sant Felip. Fa 22 anys que va comprar la casa perquè buscava un lloc tranquil per viure i dedicar-se a l'art. DAVID DE MORAGAS, veí del passatge de Sant Felip “Jo he nascut a Sant Gervasi i també tira. I després perquè la casa, tant a mi com a la meva dona ens va atrapar. El que sí vam fer és només conservar la façana, perquè és preciosa.” Al passatge trobem vestigis del projecte original de 1875: els quatre pilars de pedra dels dos accessos, els suports dels fanals de gas i les reixes de forja amb detalls fets de plom. El Josep Arisa, tot i que no viu al passatge, se'l coneix molt bé. JOSEP ARISA, veí del Farró “A partir dels anys 50, que ja els carrers no eren tan segurs per jugar, aquests petits racons de pau, que eren aquests passatges, que no hi havia transit, veníem a jugar aquí per martiri dels veïns, perquè, és clar, jugàvem a pilota, els hi penjàvem les pilotes i cada moment havíem d'estar trucant.” El passatge es va començar a construir el 1877. El projecte original preveia construir-hi 24 cases, 12 a cada costat del passatge, de quatre metres d'ample. Alguns propietaris, però, varen comprar parcel·les més grans i per això avui només hi ha 17 habitatges. Tots tenien jardí al davant i al darrere. JOSEP ARISA, veí del Farró “Els obligava a deixar un jardí o pati davant de les edificacions, de quatre metres de fons. Es van començar a fer cases normalment de planta baixa i terrat. Després s'han anat modificant.” A començaments dels segle XX es van fer pisos a sobre, com és el cas d'aquesta casa, que al Farró es coneixia com la casa dels italians. JOSEP ARISA, veí del Farró “Jo crec que això és un patrimoni que no ens hem de deixar perdre. És un testimoni viu d’un passat que desgraciadament cada vegada va desapareixent més. Jo crec que això és un patrimoni que no ens hem de deixar perdre”.
El pintor i escultor David de Moragas viu des de fa 22 anys en una de les 17 cases que hi ha al passatge de Sant Felip. “Buscàvem casa. La meva dona i jo vam veure que aquest habitatge del número 9 estava buit. El pati estava ple de fulles i papers, però tant a mi com a ella ens va atrapar. La vam comprar i vam conservar la façana perquè és preciosa. Jo he nascut a Sant Gervasi i també tira”, explica De Moragas.
El David, nét del poeta Joan Maragall i fill del psiquiatre Jeroni de Moragas, va venir al passatge cercant-ne la tranquil·litat per dedicar-se a la creació artística. “El passatge segueix igual. És un racó de pau amb un toc romàntic”, diu. De fet, en aquest espai del Farró, hi trobem encara alguns dels vestigis del projecte inicial: els quatre pilars de pedra dels dos accessos, els suports dels fanals de gas a l’entrada que dóna al carrer de Saragossa o les reixes de forja amb detalls fets de plom.
El Josep Arisa, veí del Farró, no resideix al passatge, però encara recorda quan hi jugava amb els amics. “A partir dels anys 50, quan els carrers ja no eren tan segurs per jugar, tenir aquests petits racons de pau, que eren aquests passatges, on no hi havia trànsit, era fantàstic. Veníem a jugar aquí per martiri dels veïns. Constantment els penjàvem les pilotes i cada moment havíem d’estar trucant”, relata Arisa.
Les cases del passatge eren normalment de planta baixa amb terrat. Tenien un jardí o pati al darrere, però com a característica comuna, era obligat tenir-hi un altre pati al davant, de quatre metres de fons. Al projecte inicial hi havia 24 parcel·les, 12 en cada costat del passatge -de quatre metres d’amplària-. Finalment, però, s’hi van construir 17 habitatges, nou als números parells i vuit als números senars, perquè alguns propietaris compraren més d’una parcel·la per fer-s’hi la nova casa o torre.
El projecte data del 4 de març de 1875. Francesca Pou -vídua de Volart- era la usufructuària del terreny, on s’havia de construir el passatge amb els habitatges. Era un terreny dedicat al conreu de cereals i horts. Les cases originals, que es van començar a edificar el 1877, s’han modificat amb el temps, d’altres han desaparegut i han estat substituïdes. En moltes cases es van començar a fer pisos a sobre, com és el cas de la coneguda al Farró com “casa dels italians”, perquè allà hi vivia una família italiana que es dedicava a la ploma.
Al passatge hi trobem cases d’estils arquitectònics ben diferents, des de finals del segle XIX fins a principis del segle XX. “Les façanes recullen els gustos de l’època, amb detalls modernistes, d’altres de noucentistes”, apunta Josep Arisa. El 1956 els veïns del passatge es van constituir com a comunitat de propietaris. El passatge, però, és de pas públic, tot i que els veïns en tanquen les portes d’accés cada nit. El conjunt de cases del passatge de Sant Felip està protegit com a patrimoni arquitectònic en la categoria de bé d’interès urbanístic per l’Ajuntament de Barcelona, que en regula les possibles intervencions, obliga al manteniment i n’impossibilita l’enderroc.
