A Sant Genís s’hi arribava anys enrere per camins de muntanya. Ara té una sortida de la ronda de Dalt que hi passa tocar. També grans blocs d’habitatges i l’església del segle X que en va ser l’origen. JUANJO FERNÁNDEZ, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “Només queden dues que conserven un cementiri parroquial, quan Carles III va ordenar treure de muralles totes les sepultures al voltant de les esglésies suposo que Sant Genís quedava molt lluny. I l’església era el nexe d’unió pels rituals religiosos i cerimònies que hi havia.” Hi assistien les famílies que vivien a les masies que hi havia als voltants i que configuraven el nucli rural. “Potser la més transcendental era Can Safont, Can Gresa, que estava a la vora del torrent, també era molt important.” Coneguda popularment com a casa groga, se n’han conservat els murs. L’emplaçament segueix sent important perquè actualment hi ha el centre cívic del barri. També hi ha Can Figuerola, que ara és un museu, i que amaga una història curiosa. MARC VILLORO, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “Hi va residir Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda sortit de la revolució d’Espanya de 1968. Un dels fets més destacables durant el seu mandat que va introduir la pesseta com a moneda.” És una de les poques cases rurals que encara es conserven enmig de l’urbanisme característic d’un barri de la perifèria. En el cas de Sant Genís, però, si el vianant s’hi fixa, pot entreveure-hi una història que es remunta segles enllà.

L’església del segle X, que n’és l’origen, conviu amb edificis moderns, principalment construïts als anys 60 a causa de l’onada immigratòria a la ciutat. Altres vestigis del passat rural del barri, com alguna de les masies que encara es conserven, són a tocar d’eixos viaris com la ronda de Dalt, que ha substituït els corriols que hi portaven no fa ni un segle.

El Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada ha recollit la història del barri de Sant Genís dels Agudells i l’ha explicada al número de la revista que publiquen anualment. Segons els autors de la recerca, l’església de Sant Genís és una de les poques que conserva el cementiri i era l’indret de trobada de les famílies que vivien a les masies dels voltants.

S’han conservat alguns d’aquests masos enmig de la trama urbana característica d’un barri de la perifèria de Barcelona. Per exemple, Can Safont o Can Piteu. També restes d’altres com Can Gresa, que s’ubicava on actualment hi ha el Centre Cívic Casa Groga. De fet, els historiadors  asseguren que va prendre el nom de com es coneixia l’antiga masia popularment. És una de les anècdotes que amaguen aquestes mostres del passat rural de Sant Genís. N’hi ha més. També expliquen que a Can Figuerola, que ara és un museu, hi va viure el ministre que va introduir la pesseta.