Passat i present conflueixen a Sant Genís dels Agudells

A Sant Genís s’hi arribava anys enrere per camins de muntanya. Ara té una sortida de la ronda de Dalt que hi passa tocar. També grans blocs d’habitatges i l’església del segle X que en va ser l’origen. JUANJO FERNÁNDEZ, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “Només queden dues que conserven un cementiri parroquial, quan Carles III va ordenar treure de muralles totes les sepultures al voltant de les esglésies suposo que Sant Genís quedava molt lluny. I l’església era el nexe d’unió pels rituals religiosos i cerimònies que hi havia.” Hi assistien les famílies que vivien a les masies que hi havia als voltants i que configuraven el nucli rural. “Potser la més transcendental era Can Safont, Can Gresa, que estava a la vora del torrent, també era molt important.” Coneguda popularment com a casa groga, se n’han conservat els murs. L’emplaçament segueix sent important perquè actualment hi ha el centre cívic del barri. També hi ha Can Figuerola, que ara és un museu, i que amaga una història curiosa. MARC VILLORO, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “Hi va residir Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda sortit de la revolució d’Espanya de 1968. Un dels fets més destacables durant el seu mandat que va introduir la pesseta com a moneda.” És una de les poques cases rurals que encara es conserven enmig de l’urbanisme característic d’un barri de la perifèria. En el cas de Sant Genís, però, si el vianant s’hi fixa, pot entreveure-hi una història que es remunta segles enllà.