Encara no hem arribat al solstici, moment en què el dia (pel que fa a hores de sol) és més curt, però les tardes, tot i que poc, es comencen a allargar. S’inicia el clàssic pas de puça de Santa Llúcia.

No serà en còmput global fins al 21 de desembre (moment del solstici d’hivern) quan el dia  començaran a guanyar terreny a la nit i, tot i que els matins encara s’escurçaran més, el que es guanyi a la tarda ja començarà a superar el que es continuarà perdent a primera hora.

Aquest fet ja és matemàticament evident ara. El dia encara s’escurça una mica més de 30 segons, però ho fa només de bon matí. Les tardes, tot i que només pocs segonses comencen a allargar. És l’anomenada primera passa per a la tornada a l’estiu. Una passa tan petita, de només uns segons, que la cultura popular la va batejar com el pas de puça de Santa Llúcia, coincidint amb la seva onomàstica el dia 13 de desembre.

I a partir d’aquí, tot un seguit de passes, cada cop més grosses, que indiquen que els dies (però sobretot les tardes) es van fent cada vegada més llargues.

Per Nadal tindrem ja el pas de pardal, amb una posta de sol a les 17.27 h, cinc minuts més tard que en el moment en què ho fa més d’hora.

Per Sant Esteve, el pas de llebre, amb un minutet més de tarda respecte a Nadal.

I l‘any nou, amb el majúscul pas de bou, ens donarà 10 minuts més de tarda respecte a principis de desembre, quan ho fa més d’hora.

I, a mitjans de gener, una altra cita imprescindible barcelonina, Sant Antoni, amb el gegantí pas de dimoni, que ens haurà fet guanyar gairebé mitja hora respecte a Santa Llúcia.

Petites dites populars que ens indiquen que, tot i fer fred i malgrat que encara som al mes de desembre, passem el punt d’inflexió que ens durà cap a l’estiu.