Està parcialment tapada per la vegetació. Però aquesta pedrera de granit és l'origen del nom del barri de Pedralbes. Quan s'explota, el granit deixa veure el quars, un mineral blanc que va fer que aquesta pedrera se l'anomenés Pedres Albes. JOSEP MARIA JULIÀ, arquitecte i conservador del Monestir de Pedralbes “Les primeres referències que es tenen d'aquesta pedrera vénen de documents del segle XI, on es parla del lloc Petres Albes. Mes tardanament, la Reina Elisenda al segle XIV buscant llocs pel seu monestir compra el que era el Mas Pedralbes. La pedra dóna el nom i el nom bateja el lloc.” La pedrera es va començar a funcionar cap a mitjans del segle XIX i era molt més ampla i llarga del que és actualment. De fet, una part, es va cobrir per la construcció de la ronda de Dalt. A banda d'aquest barri, però, la pedra blanca també va batejar també altres zones de la ciutat. “Aquesta torrentera agafa noms de color blanc més endavant. La Riera Blanca, per exemple, i més endavant, hi ha un barri de l'Hospitalet que es diu Collblanc.La pedrera està al costat del monestir, però paradoxalment tenen poca relació. “Tot i que el monestir es diu Monestir de Pedralbes, el 99 % de la pedra que es va fer servir per construir-lo venia de Montjuïc.” Les pedres albes sí que van servir, però, per urbanitzar els terrenys i fer les llambordes de Pedralbes, quan era un incipient barri d'estiueig dels barcelonins.
De la pedrera, ara coberta de vegetació, se n’extreia granit, que quan es treballava deixava veure el color blanc del quars, un dels minerals que conformen aquesta roca. Segons Josep Maria Julià, arquitecte i conservador del Monestir de Pedralbes, és probable que a la mateixa zona “hi hagués més pedreres com aquesta” i que a poc a poc anessin donant nom al lloc. És per això que quan la reina Elisenda va construir el seu monestir a la zona, se’l va anomenar Monestir de Pedralbes.
[Imatges: Fons Josep Salvany, Biblioteca de Catalunya i Fundació Institut Amatller-Arxiu Mas.]
