Després de moltes setmanes sense acabar-ho de fer, l’anticicló s’ha decidit a instal·lar-se al Mediterrani. Això afavoreix l’arribada d’aire càlid africà. D’aquest aire n’hem tingut ja darrerament. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana passat hem tingut una bona glopada d’aire càlid, amb màximes de fins a 35ºC a la part alta de Barcelona.
Però no es podia considerar onada de calor. Per què? Li faltava continuïtat en el temps. És a dir, la calor del cap de setmana no va ser prou duradora com per considerar-se onada de calor.
Ara bé, la que ens ha d’afectar a partir de l’1 d’agost sí. Potser tindrà la mateixa magnitud que la calorada del cap de setmana, però el factor determinant aquesta vegada serà la durada. Si la darrera calorada amb prou feina va ser d’un parell de dies, aquesta podria durar fins i tot més d’una setmana. Per tant, es pot parlar obertament de l’arribada d’una onada de calor, la primera de l’estiu a Barcelona ciutat, atès que fins ara no s’havien donat les condicions de calor i duració suficients com per tenir-ne cap. I és que no és el mateix que faci una calor digna d’onada de calor (com la del cap de setmana passat) que tenir una onada de calor (força més dies).
Es calcula que durant els primers set dies del mes d’agost se superaran els 30ºC a la ciutat, amb xafogors superiors als 40ºC al centre del dia. La xafogor està més que garantida ja no només de dia, sinò també de nit, quan serà difícil baixar dels 25-26ºC. Tornaran les nits de mal dormir. Si marxeu fora de Barcelona, els valors de temperatura més elevats els trobarem a ponent, amb màximes a tocar del llindar dels 40ºC.
Per a aquells que no suportin gaire bé la calor hi ha una petita esperança: tot i que encara falten molts dies, alguns mapes indiquen la possibilitat que aquesta onada de calor pugui acabar en una tongada de tempestes entre el 7 i el 9 d’agost. Tot i això, encara queda molt lluny i, per tant, s’haurà de confirmar més endavant.
