Raffel Pagès va perfeccionar la seva formació com a perruquer a París als anys 60. Tot i que volia ser metge, en tornar a Barcelona, el seu pare, que ja era perruquer, li va obrir un establiment al seu nom. Amb els anys, enamorat de la seva professió va començar una col·lecció que s'ha convertit en un dels pocs museus de perruqueria que hi ha. RAFFEL PAGÈS, perruquer "Aquí només hi caben 500 peces. Jo, les 7.000, no les he vist mai juntes. Sí que les veig d'una en una perquè cada setmana o cada mes entren peces... però juntes no les he vist mai." Al museu podem trobar des de peces antigues, com pintes i navalles d'afaitar, fins a joguines, recipients i mobiliari de perruqueria de tots els temps. També hi ha mostres d'artesania feta amb cabells i flocs de personatges com Dalí, Lluís XVI i Maria Antonieta o Napoleó. Les primeres peces que va adquirir va ser una mica per casualitat, i empès per la nostàlgia. RAFFEL PAGÈS, perruquer "Jo la que recordo més i sempre em ve al cap són les primeres peces que vaig agafar del meu pare. Jo de petit corria per la perruqueria i les veia i per això les vaig recuperar. És un aparell de permanent dels anys 20 o 30 i un assecador que venia de quarta mà. El va comprar el meu pare dels Estats Units, perquè aquí no hi havia fabricació ni el podries comprar nou." Quan es va plantejar l'obertura del museu va voler situar-lo al centre de la ciutat, en un dels carrers més emblemàtics, que amb el temps l'ha captivat. RAFFEL PAGÈS, perruquer "S'obre el museu en el moment que jo vaig pensar que per imatge de firma volia un saló en un carrer molt emblemàtic. A mi, la rambla de Catalunya és el carrer que em sembla més maco de Barcelona. Es pot passejar. És un carrer molt de ciutadans... Ho tens tot, tant, que he vingut a viure a aquest barri fa 14 o 15 anys."
El perruquer Raffel Pagès és un entusiasta de la seva professió. Tot i que volia ser metge, va començar molt jove a fer d’aprenent, i aviat va marxar a París a perfeccionar els seus coneixements. En tornar a Barcelona, el seu pare renovava l’establiment de quan ell era petit i una mica per nostàlgia va decidir conservar algunes peces, un assecador i una màquina de fer permanents.
Aquest va ser l’origen d’una col·lecció singular, amb objectes curiosos que permeten resseguir la història de la perruqueria des de l’antiguitat. En destaquen les pintes de diferents èpoques, la navalla de Pius X, o el cabells de Lluís XVII i Maria Antonieta.
