La plaça de Sóller és una altra de les reivindicacions veïnals assolides arran de les mobilitzacions dels anys 70. Els veïns van lluitar per urbanitzar un solar que s’havia escapat de la construcció massiva de pisos. ARNALDO GIL, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Sembla que hi havia una antiga bòbila, i també el que feien allà eren pràctiques, una autoescola. Però va ser un gran solar que hi havia al mig del barri. Hi havia unes petites construccions perquè no es va acabar de construir, perquè com que hi havia massa densitat al barri, no es va deixar construir res. ” El terreny es va convertir en el punt de trobada festiu i reivindicatiu del barri. Finalment l’Ajuntament va començar les obres per convertir el solar en una plaça l’any 1980. Tres anys després, els veïns van estrenar la que era la plaça més gran de Barcelona, amb 22.000 m2, amb zones verdes i grans espais. I una de les primeres obres d’art contemporani de la perifèria. L’any 90 va acollir durant un temps una altra escultura. ARNALDO GIL, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “L’escultura de la República va ser primer davant del consell del districte i després la van portar a la Sóller. L’escultura va estar allà un temps fins que va anar al seu lloc, que és ara la plaça de la República.” Els baixos de la plaça han concentrat bona part de l’activitat cultural i cívica del barri. Ara, un procés participatiu definirà l’aspecte futur de la plaça de Sóller.
La història de la plaça de Sóller és similar a moltes altres de Nou Barris. La urbanització de camps de conreu per construir-hi blocs d’habitatges va acabar ofegant i densificant els voltants de les masies de Can Verdaguer i Can Valent, al barri actual de Porta. Casetes baixes de poble convivien amb carrers plens d’edificis de pisos. Entremig, un gran terreny de 22.000 metres quadrats, que es va salvar de noves construccions en decidir l’Ajuntament que hi havia ja massa densificació a la zona. Durant molts anys, aquest solar va esdevenir un punt de trobada, tot i el fang i les runes que hi quedaven dels inicis d’una nova promoció d’habitatges. Alguna autoescola també va aprofitar l’espai per alliçonar nous conductors. Amb aquest panorama, els veïns van començar a reivindicar una urbanització de la plaça l’any 1974. Assemblees i accions reivindicatives com la plantada d’arbres es van anar succeint. Un taulell a la plaça es va ocupar d’informar els veïns de totes les reivindicacions del barri i les concentracions previstes. L’Ajuntament va comprar finalment els terrenys a finals dels 70 i van començar les obres de la plaça l’any 1980. L’espai es va inaugurar tres anys després, però l’alegria dels veïns va durar poc. Un any després s’ha de tornar a arranjar la plaça de Sóller per corriments de terres, provocats per les restes de l’antiga bòbila i runes al subsòl.
La plaça combina una zona d’espai verd amb uns baixos on s’instal·la el Centre Cívic Porta-Sóller, als baixos del qual avui dia trobem l’Ateneu la Bòbila. Tot plegat encara potencia més la plaça com a espai de trobada i cor cultural i cívic del barri. Ara, la plaça afronta una nova etapa, amb una propera remodelació que s’està definint en un procés participatiu amb els veïns i les entitats.
