La Susana té 45 anys i encara viu amb els pares. Tot i això, és usuària de l’entitat acidH i està en llista d’espera per poder independitzar-se. SUSANA TORTAJADA, usuària d’acidH “Me gustaría vivir sola, lo que pasa es que no me lo puedo permitir.” No és l’única. A l’entitat gracienca, que treballa amb persones amb intel·ligència límit, hi ha més usuaris que esperen l’oportunitat de poder anar en un pis on viure amb autonomia. ELENA GODOY, cap de l’àrea d’habitatge d’acidH “Com en el cas de la Susana tenim altres persones que han vingut a demanar a l’acidH un pis amb supervisió i són gent que tenen autonomia en la seva gestió del dia a dia.” Des de l’any 1996, acidH té una àrea d’habitatge on disposa de quatre llars residència. Però el veritable problema, expliquen, és per a les persones que tenen prou autonomia per viure soles. Per a elles no hi ha pisos disponibles. Els treballs precaris a què poden accedir i els preus del mercat immobiliari ho fan impossible. Per això, des de l’entitat demanen cessions de pisos o lloguers socials. ELENA GODOY, cap de l’àrea d’habitatge d’acidH “El plantejament és poder tenir pisos en els quals la gent pugui compartir i puguin tenir el suport que nosaltres, des de l’Acidh, els hi oferim.” SUSANA TORTAJADA, usuària d’acidH “Limpiaba el piso, cocinar no cocinaba mucho pero bueno, poner labadoras, las ponía, tendía, o sea todo.” La Susana ja ha viscut sola i pot fer les feines de la llar i la gestió del dia a dia. Ella encara és jove, però les persones que es fan grans i viuen amb els pares van perdent aquesta autonomia. Per això, des d’acidH creuen que és urgent ajudar-les a independitzar-se.
L’ACIDH fa temps que es va adonar que l’habitatge era una necessitat bàsica i una de les principals mancances de les persones amb intel·ligència límit. No només és necessari un lloc on viure sinó també cert suport. Però cada cop hi ha més demanda i menys recursos. L’ACIDH té llista d’espera de persones amb intel·ligència límit que busquen un pis.
Es tracta d’usuaris amb prou autonomia personal per viure sols. Des de l’any 1996 l’entitat gracienca té una àrea d’habitatge que disposa de quatre llars residència amb 31 places. També té sis pisos de particulars a un bon preu de lloguer i d’altres del Patronat de l’Habitatge de lloguer social. Però aquesta bossa és insuficient per fer front a la demanda.
Asseguren que van arribant usuaris que volen viure sols, però els treballs precaris a què poden accedir i els preus del mercat immobiliari ho fan impossible. Per això, des de l’entitat demanen tenir accés a cessions de pisos o lloguers socials. Aquests habitatges són amb supervisió, cosa que significa que les persones tenen un suport segons cada necessitat, però que fan vida autònoma.
