El Joan Ramon Pompeia assumeix que el negoci, iniciat per l’avi, que ell va heretar dels seus pares, no passarà a la següent generació: “Després de mi… el diluvi”. Així és com explica que, malgrat que els fills podrien quedar-se la botiga i, de fet, no volen que desaparegui, no tindrà successors: “no s’hi volen apuntar”. Mentrestant, conserva el local gairebé pràcticament igual. “Els pares em van dir: ‘toqueu-lo el menys possible'”. Ha adaptat, això sí, els prestatges al nou format de molts llibres, sense malmetre la fusta original, i ha mantingut també els aparadors exteriors, que “estan semicatalogats”.
Entre el material que ja no ven, però que guarda a la botiga, s’inclouen tinters concebuts per clavar-lo al pupitre, portallapissos per aprendre geografia,quaderns de cal·ligrafia i alguns dels primers records per als turistes que s’utilitzaven com a reclam.
