Donar eines a les dones per formar-les, però també per afavorir la seva autonomia econòmica. Així es resumeix la iniciativa engegada a principis del segle XX per un grup de dones liderades per la pedagoga Francesca Bonnemaison. MARTA VERGONYÓS, presidenta del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison “La seva idea era una mica donar la possibilitat d’alfabetitzar, ensenyar a llegir i a escriure algunes dones obreres i la seva sorpresa va ser que va anar creixent la demanda i funden el que és l’Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona.” L’equipament va néixer el 1909 i es va convertir en la primera biblioteca pública de dones de tot Europa. Un any més tard, es va crear l’Institut de Cultura Popular, que va destacar per trencar amb els estereotips de l’època. MARTA VERGONYÓS, presidenta del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison “Es feia formació a les dones en oficis tradicionals, però alhora, també va possibilitar que es formessin en delineació, fotografia, patronatge.” En pocs anys aquests espais van superar les 20.000 usuàries. Però l’èxit del projecte es va truncar en arribar la Guerra Civil, moment en què aquest lloc va canviar radicalment. MARTA VERGONYÓS, presidenta del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison “Ells es veu obligada a fer aquesta cessió a la Diputació i aquest espai es converteix en el lloc on hi ha la Secció Femenina i la Falange.” Tot i que la biblioteca no va deixar de funcionar, sí que ho va fer l’Institut. No va ser fins a 2003 que va recuperar part del llegat filosòfic de la fundadora amb la creació del Centre de Cultura de Dones La Bonne.
Les dones van trobar en l‘Institut de Cultura Popular i en la Biblioteca Popular de la Dona les eines per aconseguir la seva autonomia econòmica. En el primer lloc les formaven en les considerades tasques tradicionals de dones: cura de la llar, tasques domèstiques, però també en feines fins ara reservades només als homes, com ara delineació, fotografia, i altres coneixements científics.
La filosofia d‘aquest projecte, que va quedar aturat per la Guerra Civil, es va recuperar el 2003 després d’anys de reivindicacions del moviment feminista. Volien que es respectés el testament de Francesca Bonnemaison, trobat el 1999, en què estipulava que l’edifici el cedia a la Diputació de Barcelona amb la condició que s’utilitzés per als usos per als quals es va crear. I així va néixer, el 2003, el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
