L'entrada principal de les Cristalleries Planell és l'herència més visible que aquesta indústria ha deixat a les Corts. La fàbrica va ser fundada el 1913 i inicialment tenia 170 treballadors. L'amo, Leopold Planell, era cortsenc i formava part de la burgesia catalana. Durant el pistolerisme dels anys 20, Planell va ser víctima d'un atemptat. ANTONI VILANOVA, arquitecte “Tenia un cotxe americà i mentre anava conduint el van tirotejar. No el van matar però el van deixar ferit.” Però Leopold Planell era un home pragmàtic i va procurar fer gestos per evitar futures agressions. ANTONI VILANOVA, arquitecte “Per neutralitzar una mica els moviments sindicals és quan crea una mutualitat, quan fa un orfeó, feia activitats de lleure pels treballadors, finança activitats paral·leles...” Tot i això, a les Cristalleries Planell hi treballaven habitualment molts nens. ANTONI VILANOVA, arquitecte “El món del vidre ha estat un dels més explotats des del punt de vista de l'explotació infantil. Estava, no diríem consentit, però si tolerat, el fet que de molt petits entraven a treballar els que després serien mestres vidriers.” I fent gala del seu pragmatisme, quan la fàbrica va ser col·lectivitzada durant la Guerra Civil Planell, en lloc de fugir, s'hi va quedar com un col·laborador més. Amb l'arribada del franquisme, però, es va posar públicament al costat del règim. Després de la mort de Leopold Planell, als anys 50, la fàbrica va viure una crisi important i finalment als 60 va tancar. Ara, la part de l'edifici que queda en peu, està sent remodelada per donar-li una segona vida. Agraïments: M. Teresa Peris i Arxiu Municipal del Districte de les Corts

L’entrada principal de la fàbrica va ser l’element més característic de l’edifici de les Cristalleries Planell i un dels pocs que es conserven. El fundador va ser el cortsenc Leopold Planell, que tenia la voluntat de deixar la seva empremta al barri.

Planell formava part de la burgesia catalana i fins i tot va ser víctima d’un atemptat que li va fer perdre la mobilitat al braç esquerre. Però per contrarestar els efectes del sindicalisme, Planell va mirar d’oferir alguns avantatges als seus treballadors i promoure activitats socials. Així, per exemple, va crear una mutualitat i va condicionar un espai més còmode per a les talladores de vidre, que solien ser dones, que estiguessin embarassades. També va crear un orfeó i va organitzar activitats per a les famílies dels treballadors.

Tot i això, a les Cristalleries Planell hi treballaven habitualment molts nens. Segons explica l’arquitecte Antoni Vilanova, aquest era un fet habitual en el sector del vidre: “Estava, no diríem consentit, però sí tolerat, el fet que de molt petits entressin a treballar els que després serien mestres vidriers.”

Agraïments: M. Teresa Peris i Arxiu Municipal del Districte de les Corts