Imatges cedides per Francesc Mata L'avinguda de Roma era coneguda abans del franquisme com a avinguda del Ferrocarril. El motiu va ser-ne la posada en marxa del servei del ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei el 14 de novembre de 1854. Fins que no es van soterrar per complet les vies el 1976, el tren va estar relacionat amb el paisatge d'aquesta via. El Francesc Mata és un gran aficionat als trens i veí de la zona. Durant anys ha anat recopilant imatges d'aquesta transformació. FRANCESC MATA, veí "Sóc de Martorell però ara visc a Barcelona, al carrer de Provença, a prop precisament de l'avinguda de Roma, i això encara m'ha portat més a buscar fotos i perquè jo ja havia conegut el tren, quan passava per sota abans. I llavors doncs... Vinga a buscar fotos! Algunes que me les han passades, d'altres que les he anat recollint pel Facebook, i llavors he anat fent una recopilació molt, no sé si és molt llarga o no, però unes quantes fotografies, tant de l'avinguda de Roma com del carrer d'Aragó" En aquell temps, els trens sortien de l'Estació de França o de l'Estació del Nord, i enfilaven cap a la plaça de les Glòries. Des d'aquest nus, encara estratègic avui dia, passava per la Diagonal i des del carrer de Sicília agafava el d'Aragó i l'avinguda de Roma fins a l'estació de Sants. A principis del segle XX es va construir una rasa i les línies es van soterrar. Els passos a nivell van ser substituïts per ponts perquè els vianants poguessin creuar-les. Un dels més populars va ser l'anomenat pont del Mico. El nom es diu que prové de l'espectacle que oferien un grup de gitanos que hi havia acampats per la zona. Per guanyar uns diners, exhibien un mico des del pont. FRANCESC MATA, veí "Aquest pont del Mico estava ubicat enfront mateix del carrer de Casanova, llavors el carrer d'Aragó ja es perdia, que encara existeix avui dia així, quan entres pel carrer d'Aragó i trenques per avinguda de Roma, el carrer d'Aragó segueix per una altra línia. Hi havia un ferrer que me'n va passar quatre o cinc quan encara no s'havia ni construït encara la Telefónica aquí a l'avinguda de Roma.(...) L'avinguda pràcticament era ensorrada, quedava tot per sota." El pont del Mico es va enderrocar el 1927, i fins a 1930 no es va obrir un nou pas, que aquesta vegada estava pensat també per a cotxes i carruatges. Tot i els canvis, el traçat de l'avinguda de Roma ha quedat condicionat pel traçat antic del ferrocarril. Fins i tot la gran transformació urbanística d'Ildefons Cerdà, que concebia la ciutat com una trama de carrers perpendiculars, s'hi va haver d'adaptar.
En els primers anys del segle XXI, els anys 200o i 2010, l’avinguda de Roma s’ha transformat en un passeig. S’hi ha restringit el trànsit i algunes zones són de vianants. Lluny queda el brogit de la que un dia va ser coneguda com a Diagonal del Ferrocarril. L’origen d’aquest nom està relacionat amb la construcció de la línia ferroviària que uneix Barcelona amb Martorell, passant per l’Estació de Sants. La companyia del ferrocarril de Barcelona a Martorell va instal·lar per primer cop a l’estat espanyol una segona via entre Barcelona i Molins de Rei, amb un total de 17,8 km. Quan Ildefons Cerdà va dissenyar l’Eixample de la ciutat, va haver d’adaptar la trama de carrers perpendiculars a l’encreuament de les línies del tren i al pas a nivell. A principis del segle XX es va construir una rasa i les línies es van soterrar, igual que es va fer al carrer d’Aragó, i els passos a nivell van ser substituïts per ponts perquè els vianants poguessin creuar-les. El 1960 es van soterrar les línies del carrer d’Aragó i de l’avinguda de Roma fins al carrer del Comte d’Urgell. L’últim tram es va cobrir l’any 1976. Francesc Mata, mecànic jubilat i gran aficionat als trens, col·lecciona imatges que testimonien els canvis de l’avinguda de Roma. És fill de Martorell però viu al carrer de Provença, a tocar de l’avinguda de Roma. En aquell temps, els trens sortien de l’Estació de França o de l’Estació del Nord, les dues més grans que hi havia llavors a Barcelona, i enfilaven cap a la plaça de les Glòries. Des d’aquest nus, encara estratègic avui dia, passava per la Diagonal i des del carrer de Sicília agafava el d’Aragó i l’avinguda de Roma. Des d’aquesta avinguda entraven a l’Estació de Sants.