Aquest descampat situat al costat de l'accés al metro de la Sagrera va ser fins a 1958 un camp de futbol on jugaven dos equips del barri: el Sagrerenc i el Nevín. L'espai era alhora un abocador de residus de la fàbrica de productes químics Nevín. JOAN GIRONÈS, president del Centre de Documentació de la Sagrera "Quan es jugava a futbol tenia la mala fama que quan algú es feia una ferida aquesta s'infectava fàcilment." L'església parroquial de Crist Rei es va construir el 1932 just al costat del descampat. Hi havia dies en què coincidien els partits i les litúrgies. JOAN GIRONÈS, president del Centre de Documentació de la Sagrera "Per fer les cerimònies, enterraments, batejos s'havia d'aturar el partit o es demanava a la junta directiva que s'ajornés el partit." El descampat es va convertir en el punt neuràlgic i de trobada del barri. Tothom el coneixia com la plaça de la Missa. QUIM TARRÉ, Centre de Documentació de la Sagrera "Aquí s'han fet concerts, sardanes, festivals, etc. També durant molt temps també va ser el pati de les escoles i acadèmies del barri que no tenien en les seves instal·lacions l'espai suficient per fer aquesta funció." La plaça es va urbanitzar per primera vegada l'any 1966. S'hi van plantar unes 30 palmeres i s'hi va instal·lar un estany i un monòlit amb la cara de la dama d'Elx. Llavors, l'espai va rebre el nom de la plaça dels Jardins d'Elx. El 1983 s'hi va fer obres per segona vegada. QUIM TARRÉ, Centre de Documentació de la Sagrera "Va ser una remodelació que la va convertir en el que en aquell moment era una plaça grisa, una plaça cimentada. Va desaparèixer molta zona verda, també tota referència a la dama d'Elx i no es va conservar el monòlit ni res." La plaça es va reurbanitzar per tercera vegada el 2009. Des de llavors, s'han recuperat les zones verdes i s'hi ha instal·lat un bust en honor a la dama d'Elx.
L’espai que actualment ocupa la parròquia de Crist Rei era, a principis del segle XX, una zona de conreus i masies. L’any 1932 s’hi construeix la parròquia i el terreny que l’envolta es converteix en un descampat. Aquest indret va esdevenir un abocador de residus de productes químics de la fàbrica Nevín, situada a l’altra vorera de l’avinguda Meridiana. A la vegada compartia solar amb un camp de futbol. Hi jugava l’equip de la fàbrica, el Nevín, i el Sagrerenc. Diuen els responsables del Centre de Documentació de la Sagrera que, atès que era una zona de deixalles, si els jugadors es feien una ferida era molt probable que s’infectés. En aquells anys, aquest descampat era conegut com la plaça de la Missa.
El 25 de setembre de 1966 es va inaugurar la primera reurbanització de la plaça. En un acte d’agermanament amb la ciutat d’Elx, la plaça va passar a anomenar-se plaça dels Jardins d’Elx. En honor d’aquesta ciutat valenciana, s’hi van col·locar unes 30 palmeres i un monòlit de la Dama d’Elx al mig d’un estany.
El pas del temps va fer que la plaça s’anés degradant i als anys 80 es va dur a terme una segona remodelació. Llavors se cimenta tot l’espai i es converteix en una plaça grisa. No hi ha cap zona verda ni referència a Elx. Això, però, es recupera amb la tercera reforma de la plaça. L’any 2009 es recupera l’espai verd i s’hi instal·la un bust de la Dama d’Elx.
Ja sigui en l’època de la plaça de la Missa o la plaça dels Jardins d’Elx, aquest espai ha estat el centre neuràlgic de totes les celebracions. Hi han tingut lloc i en tenen encara avui en dia actes de festa major, de les festes de la primavera, festivals o concerts.
