D’Orient, de Rius i Taulet i en l’actualitat, de la Vila de Gràcia. Són alguns dels noms que ha tingut aquesta plaça. Popularment, també se la coneix com la del Campanar o del Rellotge per la torre que la presideix. Per als veïns de Gràcia, aquest espai ha estat durant més de 150 anys una àgora política, social i cultural. JOSEP MARIA CONTEL, president del Taller d’Història de Gràcia “S’han viscut moltes coses, la revolta de les quintes, per dir-ho d’alguna manera o com les festes majors o com altres coses que s’han fet aquí.” La plaça de la Vila va passar a tenir un paper de centralitat en la vida dels graciencs quan s’hi va traslladar l’Ajuntament el 1850, en ser una vila independent. A partir d’aquest moment, la vida festiva i cultural del barri va ocupar aquest espai. JOSEP MARIA CONTEL, president del Taller d’Història de Gràcia “Missa de campanya d’homenatge a la vellesa, el globus, l’arribada de la Verge de Fàtima amb tots els malalts i l’altar que baixava de la casa consistorial.” A més, d’aquestes activitats tradicionals, la plaça també ha estat l’escenari de moments sorprenents. JOSEP MARIA CONTEL, president del Taller d’Història de Gràcia “L’any 70 i pico van vindre uns funambulistes, els Bordini, van creuar la plaça. Curiosament l’any 63, després de la nevada, l’envelat que havia d’acollir la fira de Reis a la plaça del Sol es va ensorrar pel pes de la neu, cuita corrents, van construir un envelat al voltant del campanar.” El campanar ha estat testimoni de 150 anys d’activitats que han trepitjat l’asfalt d’una plaça que ha marcat la història del barri. JOSEP MARIA CONTEL, president del Taller d’Història de Gràcia “És una plaça que ha acollit moltes coses i seguirà acollint, ha donat molta importància a tot el teixit associatiu i a tot el teixit de població de Gràcia.”

La plaça de la Vila de Gràcia es va convertir en el centre de la vida política i cultural del barri quan s’hi va instal·lar el consistori, en constituir-se com a vila independent el 1850. Aquest espai ha acollit des d’activitats festives a successos que han marcat la vida dels graciencs. La plaça ha estat, juntament amb el campanar, un testimoni privilegiat del dia a dia de Gràcia.

No es coneix la data exacta del trasllat de l’Ajuntament a la plaça, ja que amb la Revolta de les Quintes de 1870 es van cremar tots els documents de l’administració. Però, a la segona meitat del segle XIX es va instal·lar el consistori i la plaça va passar a convertir-se en una àgora política, social i cultural. El 1864 es va construir el campanar que ja no s’hi ha pogut deslligar, de fet popularment es coneix la plaça com la del Campanar o la del Rellotge. Però, la plaça ha tingut altres noms oficials, alguns: d’Orient, de Rius i Taulet i actualment, de la vila de Gràcia.

Des de l’inici no han parat de fer-se activitats culturals i tradicionals, com trobades de corals, sardanes, concursos de castells de sorra, els actes d’homenatge a la vellesa i a la marededéu de Fàtima, el carnaval, la cavalcada de Reis, Sant Medir o la Festa major de Gràcia. També, però, hi ha hagut activitats puntuals com els funambulistes Bordini que van creuar la plaça per sobre d’uns cables, també s’ha escalat la torre del Rellotge en dues ocasions o, l’any 63, s’hi va muntar la fira de Reis de la plaça del Sol, ja que es va ensorrar l’envelat.

La revolta de les Quintes, les barricades a la Setmana Tràgica, els envelats de festa major o les terrasses han estat presents durant aquests més de 150 anys convertint la plaça de la vila de Gràcia en un punt de trobada i en un testimoni del dia a dia dels graciencs.