Els romans van començar fa 2.000 anys a explotar les pedreres de Montjuïc. Amb el temps, en l'època de màxim esplendor, van arribar a superar la vintena. SUSANNA BERNARDÍ, responsable d'exposicions del Castell de Montjuïc “Era una pedra dura i fàcil de tallar. Tenia molts usos, sobretot per la construcció, però tant la construcció d'edificis com de fonts i fins i tot s'extreia el que es deia terra d'escudelles, que es venia als mercats i de manera ambulant i era una terra que s'utilitzava per renta.” Transportar aquesta pedra des de la muntanya fins al centre de la ciutat no era feina fàcil. SUSANNA BERNARDÍ, responsable d'exposicions del Castell de Montjuïc “Baixava des de la banda nord tocant al castell cap a baix del port. Del port es transportaven en vaixell més cap a la banda oest de Barcelona i d'allà hi havia la professió dels bastaixos. El bastaix era l'encarregat de posar-se la pedra a coll i caminar cap al barri Gòtic.” Durant el segle passat i l'anterior, molts picapedrers es van instal·lar al peu de la muntanya. Se’n van arribar a comptabilitzar fins a 5.000 a l’any 1940. RAMON ANGLÉS, historiador “La majoria d'aquesta gent eren gallecs. Es dedicaven a anar a una pedrera, quan s'esgotava anaven a una altra.” Als anys 50, la majoria de pedreres van deixar de funcionar perquè la muntanya ja no es podia explotar més. Tot i això, encara se'n poden veure algunes restes, com l'antiga Pedrera de Machinet, just a tocar del Teatre Grec.

Fa més de 2.000 anys els romans van començar a explotar les pedreres de Montjuïc. En l’època de màxim esplendor va arribar a haver-hi més d’una vintena, de tal manera que gran part de la muntanya va quedar foradada. La pedra de Montjuïc era dura i fàcil de tallar, això va fer que estigués molt valorada i s’emprés per construir edificis com ara el Palau de la Generalitat, l’església de Santa Maria del Mar, la Casa Milà o la Sagrada Família.

Amb l’Exposició Universal de 1929 algunes pedreres van deixar de funcionar, d’altres però van continuar actives fins als anys 50. Va ser aleshores quan es va aturar l’activitat minera a la muntanya de Montjuïc i els forats de les pedreres van ser coberts per construir equipaments públics. Tot i això encara es poden veure les restes d’algunes d’aquestes pedreres. És el cas de la de Machinet, situada al Teatre Grec.