Els veïns la coneixen com la font dels lleons, però oficialment és la font d’Hèrcules. El brollador, de 1797, és el més antic que conserva Barcelona. Un fet complicat, sobretot tenint en compte els conflictes viscuts, com la Guerra Civil. ANTONI GONZÁLEZ, arquitecte “Aquí al costat teníem la fàbrica Elizalde, fàbrica d’armament i per tant per aquí van caure moltes bombes. On estem nosaltres ara en va caure una, a deu metres més amunt. Però a la font no li va passar res.” Actualment la font es troba al passeig de Sant Joan, en la confluència amb el carrer de Còrsega. Però el seu lloc original era a l’antic passeig, conegut com el de l’esplanada. Hi va estar gairebé un segle, tot i les reformes de la zona. ANTONI GONZÁLEZ, arquitecte “El 1887 aproximadament, ja quan es preparava l’Exposició Universal del 88, va quedar inclosa dins els Jardins del Pavelló de Belles Arts. I es va salvar intacta en el seu lloc, davant del número 8 del carrer comerç de Barcelona. I aquí va venir, la tardor del 29, es va muntar una altra vegada aquí.” La font, d’estil neoclàssic i feta de pedra de Montjuïc, està coronada per Hèrcules i flanquejada per dos lleons. Tot i la seva conservació, altres detalls han canviat. ANTONI GONZÁLEZ, arquitecte “La base de tota la font era un rocam, unes pedres, que ja a finals del segle XIX, es van modificar una mica. Però quan es va traslladar a aquí, ja es va traslladar diferent, la base. I desgraciadament l’any 2010, quan es va fer l’última i malaurada restauració, es van eliminar fins i tot aquestes roques.” En els últims anys, el brollador també ha deixat de funcionar. Tot i això, segueix sent un element emblemàtic del passeig de Sant Joan, on aviat complirà un segle d’història.

Al Camp d’en Grassot hi ha la font ornamental més antiga de Barcelona, inclosa en el Patrimoni cultural arquitectònic de Catalunya. Es va inaugurar el 1802 en l’antic passeig Sant Joan, conegut com el passeig de l’Esplanada. Formava part d’un conjunt de quatre monuments mitològics, però només s’ha conservat el que anava dedicat a Hèrcules.

D’estil neoclàssic i feta de pedra de Montjuïc, la font està coronada per la figura nua del  fill de Zeus, Hèrcules. Situat a sobre un pedestal, i recolzat a un garrot, aquest heroi mitològic porta al braç esquerre la pell de lleó de Nemea. En el suport hi ha un medalló ovalat, que tot i que una mica deteriorat, encara es conserva. S’hi poden veure els retrats de Carles IV i la seva esposa Maria Lluïsa. Precisament es va fer per commemorar el matrimoni de la parella, que estaven a Barcelona quan es va inaugurar la font. A banda i banda, hi ha dos lleons i darrere l’escut de la ciutat. Tot, està sobre d’un sòcol amb esglaons enmig d’un estany.

La font més antiga de la ciutat, segons explica l’arquitecte i veí  de Gràcia, Antoni González, ha patit alguns canvis tot i la seva gran conservació: “La base de tota la font era un rocam, unes pedres, que ja a finals del segle XIX, es van modificar una mica. Però quan es va traslladar aquí, ja es va traslladar diferent, la base. I desgraciadament l’any 2010, quan es va fer l’última i malaurada restauració, es van eliminar fins i tot aquestes roques”.

Feta pel marbrista Josep Moret i ideada per l’escultor Salavdor Gurri, la font ara es troba al passeig de Sant Joan, en la confluència amb el carrer de Còrsega. Però el seu primer emplaçament va ser a l’actual número 9 del carrer del Comerç. En aquella època aquella zona se la coneixia com el passeig de l’esplanada. La primera pedra de la font s’hi va posar ja al segle XVIII, el 1797. I finalment, després d’uns anys de construcció, va ser inaugurada el 1802.

En la mateixa esplanada hi havia fins a quatre monuments mitològics més, els altres tres dedicats al déu marí Forcis, a Nereida sobre un dofí i a la nimfa Aretusa. Però aquestes tres van desaparèixer després dels treballs d’urbanització de la Ciutadella. En canvi, la font d’Hèrcules es va conservar. Considerada bé cultural d’interès local i inscrita en el patrimoni cultural català, va quedar en un primer moment a l’interior del Pavelló de Belles Arts, quan es preparava l’Exposició Universal. Després, el 1929, va arribar al seu emplaçament actual on aviat complirà un segle.

Tot i que ja no hi raja aigua, la font d’Hèrcules ha estat sempre un emblema pel passeig de Sant Joan i pels veïns de la zona, que els agradaria que tornés a funcionar. Originàriament, però, a la base hi havia hagut unes roques.