La família Campo, els masovers que van cuidar l’Observatori Fabra durant quasi 80 anys

Van ser els primers habitants de l’Observatori Fabra. Gabriel Campo i la seva família s’hi van instal·lar el 1903. Eren els masovers i es dedicaven al manteniment, la neteja i la vigilància de l’edifici. La família Campo es cuidava també de les visites diàries, tenia horts i una petita granja amb conills, gallines i cabres. “Els visitants que rebia l’observatori en horari diürn sempre eren testimonis d’aquesta vida domèstica, perquè podien escoltar de fons els animals o veure nens jugant pels passadissos o pels jardins del voltant”, explica Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra. Les instal·lacions de l’observatori es troben 100 metres per sota del cim del Tibidabo, lloc on a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona li hagués agradat construir l’edifici, com recorda Puertas. “És el punt més allunyat de la ciutat de Barcelona i amb alçada adequada per tenir un cel bo per fer astronomia, però l’acadèmia no pot executar el projecte de forma adequada per manca de finançament”. No obstant això, quan Camil Fabra, industrial i ex alcalde de Barcelona, va fer el donatiu gràcies al qual permeté a l’Acadèmia plantejar-se seriosament la construcció de l’observatori, el cim ja estava tot comprat i parcialment urbanitzat. “S’estava fent el temple del Sagrat Cor i les primeres atraccions del parc. Ja hi havia tot un projecte urbanístic per construir-hi vivendes, que ara són les que ocupen tot el cim de la muntanya”, explica Alfons Puertas. Les instal·lacions van ser inaugurades el 7 d’abril de 1904. A l’acte hi van assistir el Rei Alfons XIII i altres personalitat polítiques.

L’observatori, obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, entrà a formar part de la línia de horitzó de Barcelona i es feu molt popular gràcies al seu director Josep Comas i Solà, un conegut divulgador científic. Gabriel Campo i la seva família van ser testimonis de la gran quantitat de visites que rebia l’observatori. Els fills van créixer en un entorn ple d’instruments de meteorologia i prop de l’omnipresent telescopi Mailhat de 38 centímetres de diàmetre. “Formava part fins i tot dels seus jocs infantils. Alguna nit, de tant en tant, pujaven a la cúpula com explorant alguna cosa misteriosa, i es trobaven amb els astrònoms. Ells convidaven als nens a posar l’ull a l’ocular i descobrir algun planeta o alguna estrella que fins aquell moment potser ningú no havia vist”, relata Alfons Puertas. A l’observatori encara podem trobar alguns dels objectes que van fer servir la família de masovers, com l’armari de les claus o el moble on hi guardaven el gramòfon. Un dels fills de Gabriel Campo, que es deia com son pare, es va involucrar també en la secció de meteorologia. Fins a 1981 va pujar cada matí per fer la primera observació meteorològica del dia. Els Campo van deixar de viure a l’Observatori Fabra el 1982, quan la quarta generació es va desvincular professionalment de l’observatori.