Filla d’artistes, la Judith Pellicer ha crescut entre colors. La pintura va marcar la seva infància, però ella va decidir dedicar-se a donar vida al fang. És ceramista, li agrada treballar amb les mans i modelar. JUDITH PELLICER, artesana “Hem viscut més amb pinzells i pintures que amb altres coses, a més, era l’època de postguerra que tot era molt difícil i aleshores s’havia de treballar a casa, en un piset de Gràcia.” Elabora els seus propis colors i treballa la tècnica del socarrat, que prové de l’edat mitjana, on s’utilitzaven sobretot el vermell i el negre. La Judith va investigar l’ús de més colors i es va endinsar en la interpretació d’icones romàniques. JUDITH PELLICER, artesana “Tot el que jo faig procuro que tingui un rerefons històric. No són fines les ceràmiques meves, no són tan finetes, tan primes, amb uns colors molt unitaris, a mi m’agrada jugar, i tu, mentre ho fas no veus el color que et sortirà definitivament, és com un experiment sempre.” Influenciada pel romànic ha interpretat verges i sants amb colors vius. Però el que li agrada és lligar l’ahir i l’avui, com les últimes obres amb què treballa, fetes a partir de les puntes de la seva àvia. Materials i tècniques antigues amb una mirada actual.
La Judith va néixer entre pinzells al carrer de Mozart. El seu pare era pintor i restaurador, i aquest pis de Gràcia era com un taller on treballava tota la família. Feien, sobretot, els cels dels pessebres que després venien a la fira de Santa Llúcia. Entre estrelles i blaus va anar interessant-se per l’art, i amb 35 anys va decidir dedicar-se a la ceràmica. A la Judith li agrada la història i les seves peces s’interessen per temps antics.
Una de les tècniques que treballa amb la ceràmica és la del socarrat, rajoles de fang que durant l’època medieval cobrien l’espai entre les bigues del sostre. Sobretot s’ulitzaven dos colors, el vermell i el negre. La Judith agafa aquesta tècnica, investiga l’ús de més colors i s’introdueix en l’art romànic. S’inspira en icones d’aquesta etapa i en fa la seva interpretació. De fet, li agrada jugar amb l’ahir i l’avui i experimentar. Fa els seus propis colors i li agrada investigar, modelar i provar coses noves amb el fang sobrant d’una peça. Les últimes peces en què treballa incorporen les puntes de coixí de la seva àvia, en un joc en què uneix l’antic amb una mirada actual i contemporània.
