En Josep Cunillera, de 76 anys, és nascut a Santes Creus, tot i que ha passat tota la vida al carrer de Sant Pacià al Raval, on ha fet de sabater fins que s'ha jubilat. JOSEP CUNILLERA, sabater jubilat "Vaig néixer el 38, i al cap de dos anys vaig arribar al Raval. Faltaven dos o tres mesos per als 14 anys i vaig entrar a treballar aquí al costat." Va treballar per altres fins que va obrir negoci propi, just on la seva mare havia tingut una lleteria. JOSEP CUNILLERA, sabater jubilat "Llavors això ja estava tancat i vaig començar a fer sabates i a arreglar sabates també. Aquesta casa on estem ara era uns baixos que amenaçaven ruïna, els vaig llogar. Després em vaig dedicar a fer sabates ortopèdiques, llavors volia atendre la gent tal com es mereix." Jubilat des de fa una dècada ara es dedica a la formació. JOSEP CUNILLERA, sabater jubilat "Quan penso que vaig començar als 13 anys i aquestes tenen 30 anys i escaig, no ho entenc, però és un boom no sé què passa amb les sabates." Tota una vida al Raval l'han fet coneixedor dels canvis socials que s'han produït al barri. JOSEP CUNILLERA, sabater jubilat "Jo no vull dir que el Raval, o el Barri Xino, que es deia, o el districte Vè, era una joia abans, no. Però ens coneixíem tots, tots treballàvem del que podíem. Ha canviat que ara no ens coneixem tots, unes altres cultures. Per què m'he quedat al Raval? doncs, perquè me l'he estimat."

El Josep Cunillera s’ha passat tota la vida al carrer de Sant Pacià del Raval. Va arribar a aquest barri quan tenia dos anys, perquè la seva mare s’havia quedat vídua. Venien de  Santes Creus, Tarragona, on la família feia de pagès conreant la terra d’altres. La mare va venir a Barcelona a la recerca d’un futur millor per als seus tres fills.

En Josep va començar a treballar pocs mesos abans de fer 14 anys i sempre ha fet de sabater. No ha canviat ni l’ofici ni tampoc el lloc on ha viscut al Raval.