Joan Junyer va ser reconegut a escala internacional com una de les principals figures de la pintura avantguardista. La seva millor etapa va ser als anys 40, a Nova York. Allà la seva pintura va entrar en contacte amb la dansa, un dels fets més característics de la seva obra. ISABEL CASANELLAS, comissaria de l'exposició "La unió de l'art i la ciència" “És una obsessió de treure la pintura a fora, del marc del quadre, d’aquesta bidimensionalitat, el porta a l’escena. Llavors el director de les arts escèniques del MOMA li proposa de fer-li una exposició individual del món de la dansa.” FINA DURAN, comissaria de l'exposició "La unió de l’art i la ciència" “Sempre investigava amb una idea molt moderna, unir diferents àmbits. Va treballar amb la dansa, va treballar amb la indústria perquè va fer una font a partir d'una banyera.” La seva dona, la pedagoga Dolors Canals, va ser pionera amb les escoles per a infants durant la Guerra Civil. També en el camp de la investigació científica dels infants de zero a tres anys. Per ella era molt important trobar la màxima llibertat de moviments per als infants. FINA DURAN, comissaria de l’exposició "La unió de l'art i la ciència" “Tant el Joan com la Dolors es guiaven per un desig de llibertat, personal i també en les seves vides professionals.” Bona part del seus treballs els van dur a terme a l'estranger, on van viure fins que va acabar el franquisme. Aquest fet podria haver influït que tots dos hagin estat poc reconeguts a Catalunya.
Joan Sunyer i Dolors Canals eren un matrimoni barceloní del segle passat que va destacar per les seves idees de llibertat i modernes, avançades al seu temps. Ell, des de l’àmbit de l’art, i ella, des de la ciència. Tots dos venien de famílies burgeses, molt interessades en la cultura. Precisament es van conèixer el 1936 en una exposició d’art Gòtic.
El Joan, reconegut pintor avantguardista als Estats Units, venia d’una família que estudiava i col·leccionava art. El seu pare era amic de Picasso i tenia la mateixa edat que Salvador Dalí i Pere Pruna. Es va formar en la mateixa escola que Joan Miró.
La família, que vivia a Barcelona, passava molts estius a Mallorca, on el Joan va fer la seva primera exposició individual, el 1925. Allà es va impregnar de la dansa mallorquina que va influir la seva obra. El 1926 va marxar a París, igual que altres col·legues, on va viure uns quants anys. Va guanyar el Premi Carnegie el 1929, que el va introduir al context cultural nord-americà.
Com molts artistes, durant la guerra, ell i la Dolors van marxar a Nova York, on van viure fins que va morir Franco. Allà va guanyar-se el reconeixement internacional quan va fusionar la pintura amb els moviments de la dansa. El 1945 un artista català, Joan Junyer, aconseguia tenir una exposició al MOMA. Així ho relata Isabel Casanellas, comissària de l’exposició del Consolat dedicada al Joan i la Dolors: “És una obsessió [del Joan] de treure la pintura a fora, del marc del quadre, d’aquesta bidimensionalitat, ho porta a l’escena. Llavors el director de les arts escèniques del MOMA li proposa de fer-li una exposició individual del món de la dansa.”
Per la seva banda, la Dolors, que havia estat pionera en el projecte educatiu per a criatures de 0 a 6 anys durant la Guerra Civil Espanyola, a Nova York va ser cap de la primera guarderia de guerra. Durant tota la seva vida va estar fent recerca científica sobre la primera infància, va publicar articles científics de ressò internacional i gairebé durant una dècada va tenir un programa de ràdio de divulgació sobre pediatria als Estats Units. Per ella era molt important trobar la màxima llibertat de moviments per als infants.
Fina Duran, comissària també de l’exposició del Consolat dedicada al Joan i la Dolors, defineix així el punt característic i d’unió de tots dos: “Tant el Joan com la Dolors es guiaven per un desig de llibertat, personal i també en les seves vides professionals.”
