Al centre de dia de l’Institut Català d’Iniciatives per a la Memòria (ICAIME), ubicat a Sarrià, s’hi exhibeixen els treballs artístics que han fet els usuaris del centre, malalts d’Alzheimer i altres demències, durant gairebé 10 anys. Són el fruit del treball que realitzen a un taller de manualitats que té com a objectiu potenciar les capacitats que la persona encara conserva. “Els murals són un mitjà en si mateix. Del que es tracta és de reestimular cognitivament aquestes persones que han patit un deteriorament a causa de la demència que pateixen”, explica José Carlos Navas, director de l’ICAIME, que juntament amb la seva dona, Francesca López, metgessa geriàtrica, van fundar el centre. “A la família hem patit aquestes malalties: el meu avi o el meu pare, per exemple. Jo ja veia que, malauradament, hi havia poca oferta per mantenir, cuidar i estimular aquestes persones”, comenta Navas. El símptoma més comú d’aquestes demències és l’afectació de la memòria immediata, però també pot comportar trastorns de conducta, raó per la qual s’han convertit en un tabú per a la societat. “La gent el que tendeix és a recloure aquestes persones dintre de casa seva per vergonya, especialment quan aquests trastorns conductuals es mostren en forma d’irritabilitat o un cert grau d’agressivitat. La gent pensa: vejam si em posaran en evidència al restaurant, al mercat o on sigui. Aquí hem de canviar una mica la mentalitat, és a dir: són malalts i el que actua és la malaltia”, remarca José Carlos Navas.
Amb els tallers de manualitats pretenen, entre altres coses, evitar precisament l’aïllament d’aquestes persones i millorar-ne l’autoestima. “Aquí al centre trobem alguns exemples de com el taller ajuda a estimular la capacitat cognitiva del pacient, però també a trobar el seu lloc al grup. Per exemple, en un dels murals que fèiem fa un temps al centre, un dels usuaris, el Manel, mentre li ensenyava com es feien els cargolins de cartolina amb un palet de fusta, em va dir: ‘No, no, amb això anem molt lents. Hem de mirar una manera de fer-ho més ràpid’. Llavors l’endemà em va venir ell i de casa em va portar aquest obrellaunes, que ja no fabriquen, i va començar a treballar amb ell”, relata la Meritxell Vilalta, educadora de l’ICAIME. Els especialistes recomanen que les persones, a partir d’una certa edat, es facin controls cognitius per poder detectar aquestes malalties el més aviat millor. No hi ha tractament preventiu “El marge de maniobra és molt més gran al principi de la malaltia, perquè en les últimes etapes la reserva cognitiva és molt petita, i ja no es pot rehabilitar gaire. El millor és fer una vida sana, amb activitat tant física com mental. És la millor prevenció que existeix”, adverteix Navas.
