La família Aceituno-Baró ha tornat al Somorrostro 50 anys després d’haver-ne marxat. Ara, on hi havia el nucli barraquista més gran i més poblat de Barcelona, amb 15.000 veïns, hi ha la platja que porta el seu nom. I, des d’avui, una placa commemorativa que recorda les dures condicions en les quals van viure famílies com els Aceituno durant dècades. Per la Júlia Aceituno avui “s’ha fet justícia” perquè amb el reconeixement de l’existència, el Somorrostro ha deixat de ser “una ciutat oblidada“. La Júlia va arribar a Barcelona “amb una il·lusió molt gran” i no pot evitar emocionar-se en veure com s’ha transformat l’espai que ocupava l’antic barri de barraques.

[Foto: Col·lecció Família Aceituno]

Les cunyades de la Júlia, la Juliana i l’Antonia, recorden quan van arribar al Somorrostro a principis de la dècada dels 50. Venien de Còrdova i es van instal·lar en una barraca, al carrer de la Marina, que no feia més de nou  metres quadrats. Una construcció de maons amb el sostre d’uralita i en la qual, quan plovia, també ho feia dins de casa. Tot i les dures condicions de vida, la Juliana recorda que hi havia “molta companyonia” entre els veïns i assegura que ella “mai no s’ha avergonyit” d’explicar els seus orígens al Somorrostro.

La Maria Lluïsa Bernadas també recorda com va arribar un dia al Somorrostro. Li havien dit que necessitaven una mestra i s’hi va presentar. Quan hi va arribar i va veure el barri de barraques va pensar que no duraria “ni quatre dies” però s’hi va quedar set anys i, fins i tot, hi va conèixer el que després va ser el seu marit. “Eren tants nens”, recorda, que van haver de dividir-los en dos grups “els petits i els grans”. La Lluïsa explica amb orgull com l’escola on treballava va servir per ensenyar a llegir i a escriure molts nens i com alguns van prosperar acadèmicament, fins i tot una de les nenes va acabar sent “mare superiora”.

El Somorrostro es va enderrocar l’any 1966

Les últimes barraques del Somorrostro es van enderrocar l’any 1966 per deixar pas a la construcció del passeig Marítim. La  Juliana i l’Antònia recorden quan els van enderrocar casa seva, la seva barraca, i com van traslladar tota la família a l’interior de l’Estadi Olímpic, que va servir per allotjar molts dels barraquistes de la ciutat. Allà es van estar poc més d’un any. Després, va arribar el primer pis, un minúscul habitatge de 40 metres quadrats a Baró de Viver que a la seva mare “li va semblar un palau”.

Una placa per recuperar la dignitat

Per la comissió ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona la placa commemorativa que l’Ajuntament ha instal·lat al Somorrostro és molt important, perquè és “el reconeixement” als milers de ciutadans que hi van viure. Per Rafael Usero, membre de la Comissió, “és una qüestió de dignitat”. Per això és important que, com s’ha compromès l’Ajuntament, les altres 13 plaques més que s’han d’instal·lar en altres nuclis barraquistes de la ciutat es col·loquin al més aviat possible. La propera serà la de Montjuïc, un altre dels nuclis barraquistes més densament poblats que va tenir Barcelona.