L’any 1965 es va fundar la segona parròquia al barri de la Trinitat Nova. El temple es va ubicar en un barracó que el col·legi d’arquitectes tenia a Torre Baró. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Aquell barracó el van traslladar amb els veïns de la Trinitat i el van instal·lar al peu de la muntanya, entre el pont dels tres ulls i l’Escola Sant Josep Oriol.” La peculiar parròquia, bastida amb quatre parets i una teulada d’uralita, va esdevenir un espai de trobada per als veïns. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “L’església de fet era molt minimalista, era simplement uns bancs i unes cadires que després, en altres moments que no fossin els de cult, servia com a centre social per als veïns.“ L’any 1966 Abelard Sayrach va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Tarsici. Sayrach es va convertir aviat en un veí més de la Trinitat Nova. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Ell prioritzava la companyia de la gent, les seves necessitats socials i les seves ànsies de justícia social abans que les brillantors del culte. Ell va ajudar a fundar la biblioteca de la Trinitat Nova, va ajudar a fundar un centre social i va col·laborar en l’edició de la revista ‘Los Tres Ojos’.” La parròquia de Sant Tarsici va tenir una vida efímera, a causa de mort prematura del mossèn, l’any 1976. Dos anys més tard, l’arquebisbe de Barcelona va decidir dessacralitzar el petit temple.
Mossèn Jordi García-Clavel va ser el primer rector de la parròquia de Sant Tarsici. El mossèn va aconseguir un barracó que el Col·legi d’Arquitectes tenia a Torre Baró, on s’acabava de fer el mapa topogràfic dels carrers i barraques. Ajudat pels mateixos veïns del barri, va traslladar el barracó fins a la Trinitat Nova. El van emplaçar per sota del pont dels Tres Ulls i l’Escola de Sant Josep Oriol, i el van ampliar una mica.
Quan el rector de la parròquia va demanar ser traslladat a Torre Baró, l’any 1966, l’arquebisbe de Barcelona va nomenar capellà d’aquesta església Abelard Sayrach. Tot i que provenia d’una família benestant, Sayrach formava part d’una generació de joves sacerdots obrers. El seu primer pensament com a rector va ser embellir la capella: en va fer l’altar, en va gravar amb foc el frontal, i va fer posar el nom de la parròquia amb ferro forjat a la façana. Simultàniament, va organitzar una escolania molt oberta, perquè les misses fossin més participatives. El mossèn residia al mateix barri, en uns baixos d’un dels blocs del Patronat de l’Habitatge, i es va posar a treballar, com un veí més del barri.
La parròquia de Sant Tarsici va esdevenir ben aviat un centre social per als veïns de la Trinitat Nova. L’església era un punt de trobada i de relació. A la parròquia es prioritzava la companyia de la gent i les necessitats socials abans que les brillantors del culte. El tarannà d’Abelard Sayrach i la seva implicació social amb el barri el van portar a participar en la fundació del Centro Social Trinidad, la Biblioteca Popular Juan Grabulosa i el butlletí veïnal ‘Tres Ojos’.
La parròquia de Sant Tarsici, però, va tenir una vida curta a causa de la mort prematura del mossèn, el maig de 1976. A finals de 1978, l’arquebisbe de Barcelona va decidir suprimir la parròquia i incorporar-la a la jurisdicció de Sant Josep Obrer. Enguany fa 40 anys de la mort d’Abelard Sayrach i és per això que molts veïns de la Trinitat Nova i l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris demanen que es faci una memòria històrica de la vida d’aquest capellà obrer, que va ajudar a aconseguir millores per al barri.
