Aquesta és la primera pedra de l'edifici que va donar el nom a Gràcia. L'any 1658 es va iniciar la construcció de l'església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets. Aquesta és la denominació amb què es coneixien els carmelites descalços, que van fundar el convent. Josep Dalmau, mecenes d'aquesta orde, va fer possible que s'aixequés el temple gracienc. CARME CRISTIÀ, Taller d'Història de Gràcia "Va ser quan va morir que amb el testament que va deixar es van començar a fer les obres. El nou convent que abastaria tot el que era la finca del Guinardó tenia, segons les cròniques, un gran claustre, tenia l'església, tenia annexes, tenia tres plantes, de tot això només ens en queda l'església." Aquest és l'edifici més antic que hi ha de Gràcia. Tot i això, les guerres n'han canviat la fesomia. La Guerra del Francès, la desamortització de Mendizábal però, sobretot, l'any 36 quan, amb la crema d'esglésies, es va ensorrar el sostre. CARME CRISTIÀ, Taller d'Història de Gràcia "Va ser fins a l'any 39 que va començar una reconstrucció, després de molts plànols i moltes històries, va quedar aquesta que més o menys s'assembla a l'original, la façana si és la mateixa, l'altar major que era d'un estil barroc es va cremar i el que hi ha ara és d'un escultor que es diu Francesc Carulla, que ha treballat també a la Sagrada Família." Als Josepets s'hi han enterrat alguns personatges, com l'anomenat príncep Jordi, que va lluitar contra l'exèrcit de Felip V, o el Baró de Maldà. El temple que corona la plaça de Lesseps segueix inamovible després de més de 300 anys.
El convent de l’orde dels carmelites descalços, coneguts com els Josepets, es va aixecar gràcies al donatiu de Josep Dalamau, conseller de la ciutat de Barcelona. Aquest temple va ser l’origen del nom de la vila que va anar creixent al seu voltant, Gràcia. Els decrets de desamortització de Juan Álvarez Mendizábal de 1836 van afectar el convent, que va ser enderrocat i l’església va quedar en l’oblit. Va ser el 1868 quan es va erigir en parròquia i va prendre l’advocació de Sant Josep.
El 1936 va ser un altre moment negre per a l’església, que va viure els estralls de la Guerra Civil. En aquest moment es va cremar i el sostre es va esfondrar. És a partir de 1939 quan es va començar un procés de reconstrucció. En el temple, s’hi han enterrat alguns personatges cèlebres com George de Hesse-Darmstadt, conegut aquí com a príncep Jordi, que va lluita contra l’exèrcit de Felip V durant la Guerra de Successió. També s’hi va enterrar el Baró de Maldà, conegut aristòcrata i escriptor, que va relatar la vida de Barcelona al seu ‘Calaix de sastre’.
