ANTONI VILANOVA, arquitecte "Volia agafar una estructura modulada que va venir d'Anglaterra. I va portar tota l'estructura en vaixell. Es va muntar aquí com si fos un mecano, però amb aquesta particularitat que un cop en construcció es va fer amb la tècnica de la volta catalana, molt coneguda i tradicional aquí." S'han rehabilitat els dos edificis principals de l'antiga fàbrica. Ara acullen la biblioteca del campus del Poblenou i oficines de la Universitat Pompeu Fabra. ANTONI VILANOVA, arquitecte "Als edificis de més alçària, com el que tenim aquí al darrere, el que anomenem com la fàbrica de pisos, és on hi havien els telers. És a dir, és on es feia el tricotatge, tant de la llana com del cotó. I, en els edificis baixos, com el que tenim aquí al costat, és on es produïen els acabats." La reforma dels edificis la van dissenyar quatre arquitectes que tenien clar un objectiu: volien preservar el passat del recinte en el futur. ANTONI VILANOVA, arquitecte "La idea és que la intervenció pugui ser reversible i es pugui entendre de que aquest edifici, a la llarga, en cent anys, pot canviar l'ús sense perdre els valors originals d'aquest projecte." Les dues xemeneies de l'antiga fàbrica són dos dels elements que s'han conservat i que, a més, han recuperat l'ús original. S'aprofiten per evacuar els gasos d'una planta de recollida pneumàtica i de la xarxa districlima.

La dualitat ha marcat la història de Ca l’Aranyó. Quan Josep Marimon, el mestre d’obres, va projectar la fàbrica tèxtil el 1872, ho va fer combinant l’estil arquitectònic anglès amb la clàssica volta catalana. Era el primer edifici industrial de Catalunya que adoptava aquest còctel d’estils.

Més de cent anys després, els arquitectes Antoni Vilanova, Eduard Simó, Josep Benedito i Ramon Valls van rebre l’encàrrec de planificar el nou Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, que es construiria a l’antic recinte fabril de Ca l’Aranyó, abandonat des de feia anys. De nou, van apostar per la barreja d’estils. En aquest cas, passat i present hi conviurien. Dos dels edificis de l’antiga fàbrica es rehabilitarien mantenint els trets i l’estil arquitectònic inicials, mentre que una altra part del campus es construiria de nou amb un disseny modern.

Ca l’Aranyó va ser el primer complex industrial del districte de Sant Martí que va seguir la quadrícula d’Ildefons Cerdà, un fet que ha permès que l’edifici encara s’hagi mantingut en peu fins avui dia. Les naus que havia projectat el mestre d’obres Marimon s’aliniaven en paral·lel als límits d’una illa del Pla Cerdà. Aquesta disposició quadrada s’ha mantingut també al campus universitari actual, que s’articula al voltant d’una plaça central.

Un altre dels símbols del passat industrial de l’edifici són les dues xemeneies de l’antiga fàbrica, que també s’han restaurat. A més, han recuperat l’ús inicial, ja que les dues serveixen per evacuar els gasos d’una planta de recollida pneumàtica i de la xarxa Districlima.