En aquests camps de cols, al mig del no res, es va crear als anys 60 la primera cooperativa d’habitatges de Sant Martí, Nuestra Señora de la Fe. FRANCESC PONS, soci de la cooperativa "Això era un desert, però dins de lo barat que era el terreny van escollir un que quedés a prop d’on treballava la gent. La majoria de la junta treballava al Poblenou. O sigui que era un desert, i venir aquí en taxi et deixaven a l’altra punta perquè no volien entrar." Al seu voltant només hi havia l’església de Sant Martí i tres masies. Sense carrers urbanitzats, botigues, ni serveis. Els interiors d’illa els van construir els mateixos cooperativistes. Aquest aïllament va enfortir la relació de les 284 famílies que hi vivien. FRANCESC PONS, soci de la cooperativa "Fèiem unes festes!, concursos de paelles, plats, per la festa major del barri, xocolatades... Es feien moltes coses i hi havia molta convivència." I fins i tot van obrir una escola. FRANCESC PONS, soci de la cooperativa "En un dels vuit locals que tenim vam llogar una mestre i els nanos d’aquella època que eren nanos de cinc, sis anys van anar dos cursos fins que es va crear una altra escola i cadascú va anar a la que li va semblar." Ha passat més de mig segle, finalment els pisos estan amortitzats i els propietaris ja els han pogut escripturar. La Cooperativa Nuestra Señora de la Fe ja ha fet la seva feina i, quan s’acabin tots els tràmits legals, es podrà dissoldre.
De les 284 famílies que van formar la cooperativa, 80 havien estat víctimes d’una estafa de la constructora San Andrés, de Santa Coloma. L’any 1962 es lliuraven les claus dels 13 blocs de pisos de 60 metres quadrats i vuit locals comercials que formaven part de la promoció. Cada pis va costar 213.000 pessetes, que s’havien de pagar en 50 anys.
Al voltant dels habitatges no hi havia res. Tan sols dos carrers sense nom i sense urbanitzar, els actuals carrers de Santander i de Cantàbria. Els mateixos veïns van construir a pic i pala el clavegueram interior i hi van fer arribar l’aigua i la llum. L’aïllament era tal que els taxis no hi volien portar els veïns, per la solitud i per la proximitat amb el barri de barraques de la Perona.
Aquesta situació va unir els veïns, que sentien que vivien en un poble. Van fer una secció recreativa en una part dels terrenys, que encara avui dia és punt de trobada. En diuen El Quesito per la forma que té. És un recinte amb bancs de jardí, una font, arbres i tauletes i cadires per fer petar la xerrada i jugar al dominó. Fins i tot hi ha un camp de futbol, que ara està en desús.
No va ser fins als anys 70 quan l’alcalde Porcioles va començar a construir altres habitatges al voltant. Llavors es van urbanitzar els carrers, s’hi van obrir botigues i es va construir el Mercat de Sant Martí, que va millorar i molt la vida dels veïns de la Cooperativa de Nuestra Señora de la Fe.
Ha passat més de mig segle, finalment els pisos estan amortitzats i els propietaris ja els han pogut escripturar. La Cooperativa Nuestra Señora de la Fe ja ha fet la seva feina i, quan s’acabin tots els tràmits legals, es podrà dissoldre.
