La vida social de la burgesia de finals del segle XIX fins a principis del segle XX era molt activa. Es va potenciar l'oci i, curiosament, en. aquest període el joc de la pilota basca es va posar de moda. Fins i tot es van construir frontons. RAQUEL LACUESTA, historiadora "L’Eixample oferia solars encara bastant importants com per poder edificar-los. Eren uns espais magnífics, pel meu gust millor que per exemple ara els camps de futbol, eren molts més regis, molt més senyorials. Els encarregaven a arquitectes importants, per exemple un d’ells és el que van encarregar a Enric Sagnier" El Frontó Barcelonès, que ocupava mitja illa, va ser el primer frontó construït a Barcelona i un dels més luxosos d'Espanya. Es va inaugurar el 1893 i tenia una capacitat de 5.000 espectadors. Llavors, no sospitava ningú que tindria una vida efímera però, de mica en mica, va anar perdent clientela. RAQUEL LACUESTA, historiadora van durar... res, res. El Frontó Barcelonès va trigar deu anys en morir, el van enderrocar, i s’hi havia gastat diners i diners perquè era de tot luxe." El Frontó Condal es va inaugurar el 1896 i durant els 30 anys que va funcionar també va ser molt popular. Estava on actualment hi ha la Universitat Pompeu Fabra, a la cantonada de Balmes i Rosselló. Obra de Francesc Rogent, tenia una pista de 68 metres, la més llarga construïda fins aleshores, i tenia cabuda per a 6.000 espectadors. La façana, de pedra, la rematava una gran claraboia.
La construcció de l’Eixample de la ciutat va facilitar que es poguessin fer grans construccions arquitectòniques. En aquest moment s’aixequen a Barcelona un seguit de frontons. Tot i ser una tipologia arquitectònica esportiva, eren molt luxosos. Barcelona viu l’esclat del modernisme, i la tecnologia del ferro i l’auge de les arts decoratives van procurar uns espais fantàstics on la burgesia i la gent adinerada anaven a lluir-se.
El Frontó Barcelonès ocupava 4.000 metres quadrats. Una plaça rodona distribuïa els accessos amb set portes d’entrada i comunicava amb el saló restaurant, que era de grans dimensions. Tenia dos nivells i estava coronada amb una cúpula. El terreny de joc feia 68 metres de llarg i 11 d’amplada, la paret frontal era de 12 metres d’alçària. Disposava de vestidors per als jugadors i banys amb inodors, entre altres serveis, i estava envoltat de jardins. El Frontó Condal també era molt gran i ocupava mitja illa de l’Eixample. Se’n van construir d’altres, tot i que no eren tan majestuosos.
Van tenir una vida breu, en part perquè la moda de la pilota basca va anar passant i sobretot perquè la possibilitat de construir en solars de milers de metres quadrats era molt llaminera pels constructors. En poc temps la major part van desaparèixer.
