Aquest és el Xupet Negre, un clàssic dels carrers de Gràcia. Els grafits són fàcils de trobar a parets o persianes, però, cada vegada més, a una altra superfície. Són les caixes elèctriques. Això ho sap molt bé l’artista Francisco de Pájaro, que encara hi conserva pintures de fa gairebé un any. Tot i això, assegura que Barcelona podria ser més permissiva amb aquest art. FRANCISCO DE PÁJARO, artista 'El arte es basura' “Aquí estamos en una de las ciudades más intolerantes con la cultura del arte urbano. En el barrio de Gràcia parece ser que todavía no son tan potentes en eso, pero llegará a serlo. Ya ni siquiera en las cajas eléctricas te puedes expresar. Para qué lo quiere limpio, deja que la gente se exprese." Aquest artista ha passat de la volatilitat del carrer a les galeries de Londres. Ell no és l’únic que s’identifica als carrers del barri, també s’hi poden trobar obres d’autors reconeguts com C215, l’anomenat Banksy francès. L’art urbà ha anat evolucionant, el Julio és un artista que va arribar a Gràcia el 2001 quan va obrir seu estudi a peu de carrer. Explica que les parets de Gràcia van començar a canviar en aquesta època. JULIO ARRIAGA, "Elartixta" “Se ve sobre todo el cambio a partir de 2005 o así que empieza ya a subir la hostia en todos los sitios, en las persianas siempre se ha pintado y tal, pero en todas las paredes, una de las más famosas del barrio siempre ha sido Andrea Btoy, su obra siempre ha sido unos retratos de mujeres.” Els voltants del Mercat de l’Abaceria és on hi ha més exemples a Gràcia d’aquest art urbà. Ara, però, també cal mirar a munt per trobar rajoles com aquestes, amb pintures o icones que amplien aquest concepte d’art al carrer.

Passejant per la Vila de Gràcia trobem força grafits a les parets, a les persianes metàl·liques i als armaris elèctrics. Són obres d’artistes urbans prou reconeguts, com C215, Andrea Btoy o El Arte es Basura. L’art urbà al barri ha anat evolucionant gràcies a artistes emergents i a d’altres que s’han consolidat, i que cada cop són més reconeguts internacionalment.

Tot i que a la ciutat estan prohibides les pintures a la via pública sense autorització, un renovat art urbà torna a omplir de colors els carrers. Els graciencs conviuen amb obres d’autors reconeguts com C215 l’anomenat Bansky francès, Andrea Btoy o d’altres com l’Arte es Basura. Aquest últim pinta a les escombraries, però ha deixat empremta en molts armaris elèctrics de la vila per fer perdurar més la seva obra en el temps. De fet, ha trobat alguns dibuixos de fa gairebé un any que encara es mantenen. Ara ha rebut un reconeixement a la seva obra a Londres. Fernando de Pájaro, com s’anomena, explica que aquesta és una de les ciutats menys permissives amb l’art urbà.

Aquestes obres d’art urbà han anat evolucionant. El Julio Arriaga va arribar a Gràcia l’any 2001 i explica que, en aquell moment, s’hi va produir un canvi i van augmentar força les obres d’art al carrer. Són els carrerons i la zona sud de la Vila on es concentren més mostres d’aquest art efímer. A més de grafits, també hi podem trobar a les parets rajoles amb pintures, fotocòpies o icones que amplien aquest concepte d’art urbà a Gràcia.