Inicialment la gent tenia por de pujar-hi perquè El funi, com el van batejar els barcelonins, ja era, en si mateix, la primera gran atracció del Parc d’Atraccions del Tibidabo. MARIÀ HISPANO, arxiver i historiador “Va tenir un èxit enorme perquè era el primer que es va construir a Espanya. I, per tant, la gent pujava en una màquina ferroviària, una pujada tan forta que arribava al 25 %, doncs significava tota una aventura.” Els usuaris es trobaven petites atraccions en arribar a les dues estacions, com per exemple: uns autòmats que es movien dins d'una vitrina per 10 cèntims. El 29 d'octubre de 1901 no es va inaugurar només el funicular, sinó també la idea que el doctor Salvador Andreu va concebre per al Tibidabo. MARIÀ HISPANO, arxiver i historiador “Ells van projectar allò que volien de la nova Barcelona. Un cop les muralles van caure a terra, que era, ja et dic, tocar aquesta modernitat dels espais lliures, de la higiene, de l'oci, que això era molt modern.” El funicular va costar prop de 700.000 pessetes i havia de cobrir un trajecte de 1.102 metres de terreny quasi pelat. MARIÀ HISPANO, arxiver i historiador “Si tu veus les fotografies de l'època, no hi ha un sol arbre al Tibidabo. També va ser part del projecte del Tibidabo fer repoblació forestal i omplir un altre cop d'arbres la muntanya.” El funicular va ser construït a Can Girona, al Poblenou. Funcionava gràcies a un cable d'acer i una politja motriu moguda per un motor elèctric de 103 cavalls. El trajecte es cobria en 12 minuts. MARIÀ HISPANO, arxiver i historiador “Bonaventura Roig el que va fer abans de dissenyar aquest funicular va ser fer diversos viatges a Suïssa per veure com funcionaven.” Així s'entén l'estil arquitectònic d'influència alpina de les dues estacions. Amb l'increment de la població, l'any 1958, el funicular va ser reformat i va augmentar la capacitat de 160 passatgers a 232. El que inicialment va ser un transport destinat a l'alta burgesia de Barcelona, avui dia s'ha convertit en una atracció bàsicament per a turistes.

El funicular del Tibidabo es va inaugurar el 29 d’octubre de 1901, i es va convertir en el primer mitjà de transport d’aquestes característiques a l’estat espanyol. “El funi”, com va ser batejat popularment, havia de salvar un pendent de 25,7 % de desnivell en el seu tram final. El projecte formava part d’un pla més ambiciós dut a terme per figures destacades de l’època com el farmacèutic Salvador Andreu i Grau, el metge i polític Ròmul Bosch i el constructor Romà Macaya, entre d’altres.

Inaugurat el 29 d’octubre de 1901, el funicular del Tibidabo començà a funcionar oficialment l’endemà a les vuit del matí. El disseny havia estat encarregat a l’enginyer Bonaventura Roig. Els cotxes es van fabricar a Can Girona, a Poblenou. El “funi” -com va ser batejat popularment- funcionava gràcies a un cable d’acer i amb un motor elèctric de 103 cavalls que movia una politja motriu. El trajecte es cobria en uns 12 minuts, actualment en la meitat de temps. Al principi, tot i que la gent tenia por de pujar-hi, va tenir un èxit enorme. “Era el primer que es va construir a Espanya. La gent pujava en una màquina ferroviària que era la primera gran atracció del Parc d’Atraccions del Tibidabo. Cobria una pujada que arribava al 25 %, un pendent fort, significava doncs tota una aventura”, relata Marià Hispano, arxiver i historiador.

El funicular formava part d’un projecte més gran a la muntanya del Tibidabo, impulsat per grans famílies burgeses de Barcelona. Dos anys abans de la inauguració d’aquest ferrocarril el farmacèutic Salvador Andreu – creador de les pastilles de la tos del Dr. Andreu- el metge i polític Ròmul Bosch i el constructor Romà Macaya, entre d’altres, havien creat la societat anònima El Tibidabo amb l’objectiu d’adquirir, urbanitzar i explotar finques a aquesta muntanya. Això incloïa la construcció d’un tramvia – el tramvia blau- i el mateix ferrocarril funicular. “Ells van projectar allò que volien de la nova Barcelona. Un cop les muralles van caure a terra volien desenvolupar un projecte modern, amb espais lliures, higiènics, de l’oci… aquesta visió era molt moderna”, explica Hispano.

El funicular, que va costar prop de 700.000 pessetes, havia de cobrir un trajecte de 1.102 metres de terreny quasi pelat. Estava destinat a la alta burgesia barcelonina, però ràpidament es va fer popular entre totes les classes socials de la ciutat. A les dues estacions, d’inspiració alpina -Bonaventura Roig havia viatjat a Suïssa per aprendre sobre el funcionament dels funiculars d’aquell país- s’hi trobaven petites atraccions, com per exemple, uns autòmats que es movien dins d’una vitrina per 10 cèntims. Amb l’increment de la població, l’any 1958, el funicular va ser reformat i va augmentar la capacitat de 160 passatgers a 232. El “funi” va permetre els barcelonins accedir a la cima del Tibidabo, des d’on es podia contemplar i es contempla una panoràmica excepcional de la ciutat. Avui, aquest ferrocarril que arriba als 115 anys és tota una atracció per als turistes.