La pintora Neus Ramon exposa part de la seva obra al centre cívic que porta el nom del que fou el seu mestre durant 12 anys, el pintor català Pere Pruna. Tot i que, com ella diu, Pruna rebutjava aquest paper. NEUS RAMON, pintora “Ell sempre deia que ell no era mestre, ell no m'ensenyaria, però que al seu costat podria captar molt. I tant que va ser així. Era el gran mestre humanista.” La Neus el va conèixer amb 18 anys i encara recorda quan el va visitar aquí, mentre pintava el que llavors era una capella. Assegura que la seva cara és la d'un dels àngels pintats. La Neus espera però, que ningú no trobi res de Pere Pruna a les seves pintures. NEUS RAMON, pintora “La batalla de Pruna amb mi va ser, diu: 'sobretot no prunegis', perquè no podia suportar que jo pogués ser una mica la còpia del seu món. Jo havia de desenvolupar el meu.” Avui, la Neus exposa “Maternitats”, un conjunt de pintures fetes els últims anys, en què fuig de l'exageració i d'un sentimentalisme afectat. NEUS RAMON, pintora “És aquell moment que no saps explicar amb paraules. És el misteri de la vida, el misteri del sentiment. I aquest té una forma. A vegades acabar-ho massa és com si a la literatura li poses molts adjectius. Allò en comptes de guanyar perd.” La inauguració d'aquesta mostra també ha servit per presentar un curt documental, elaborat per Wilsson Peña, en què s'explora la seva obra.

Neus Ramon torna a exposar al centre cívic que porta el nom del que va ser el seu mestre durant 12 anys, el pintor i il·lustrador català Pere Pruna. Ho fa amb una exposició titulada “Maternitats”, en què explora la relació entre la mare i el fill des d’un punt de vista que fuig de l’exageració i el sentimentalisme, com respectant el misteri. “Intento representar aquell moment que no saps explicar amb paraules. És el misteri de la vida, el misteri del sentiment.” La inauguració d’aquesta mostra també ha servit per presentar un curt documental, elaborat per Wilsson Peña, en què la Neus explora la seva obra i la seva vida a través d’il·lustracions i dibuixos.

Ramon exposarà aquestes pintures sobre la maternitat, realitzades els últims anys, en un espai que va ser una capella fins als anys 70, i on es poden veure les pintures al fresc del sostre i les parets que va pintar el mateix Pere Pruna. Curiosament, Neus Ramon reconeix la seva cara a un dels àngels pintats i recorda quan el va visitar aquí mentre completava aquest treball. “La Isabel Coll sempre em deia que la meva cara era la d’un dels àngels pintats. És possible, perquè jo feia de model al seu taller. El vaig conèixer per casualitat amb 18 anys, un dia que anava a pintar a la plaça Reial”, relata Neus Ramon. La pintora, això sí, remarca que Pruna no va acceptar mai la condició de mestre.“Ell sempre deia que ell no era mestre, ell no m’ensenyaria, però que al seu costat podria captar molt.” Avui, la Neus reconeix que li va ensenyar molt, però desitjaria que ningú no veiés res de Pruna en les seves pintures.