Aquest és el bar El Centre, una entitat de més 150 anys. Segons la normativa, en aquest bar només poden entrar-hi els socis, no pot tenir elements publicitaris a l'exterior, ni accés des del carrer. Les entitats culturals històriques de Gràcia demanen que es reguli la situació i s'hi permeti l'accés públic. RAMON BOTET, president de l'Orfeó Gracienc i del G6, Entitats Culturals Històriques de Gràcia "Això que ja hi és, regulem-ho i posem-ho en condicions per poder oferir realment els serveis de bar-restauració. Són bars que estarien oberts a les hores que implica l'obertura de les nostres entitats. Tindríem la promoció d'uns espais que culturalment fan que molta gent en aquests bars de les entitats hi trobin un ambient molt diferent que a qualsevol altre lloc, generem, per tant, unes sinergies culturals allà a dins." Aquest ha estat un dels punts que ha generat més controvèrsia en el procés participatiu del Pla d'usos de Gràcia. Hi ha acord que les entitats històriques han de tenir un tractament diferenciat, però no sobre com ha de ser. El debat està en si han de tenir les mateixes condicions que qualsevol bar, en com s'ha de flexibilitzar la normativa, perquè no es converteixin en bars encoberts. També, en quines entitats poden tenir aquesta permissivitat i quines no. Els Lluïsos de Gràcia, El Centre, El Cercle i l'Orfeó Gracienc, entitats històriques, ja disposen d'un espai de bar, ara reclamen que es regularitzi. RAMON BOTET, president de l'Orfeó Gracienc i del G6, Entitats Culturals Històriques de Gràcia "El fet que hi hagi bars no representi el fet que hi hagi una activitat empresarial encoberta, és a dir, una entitat no ha de viure d'un bar, és a dir, el seu bar pot ser un petit complement de serveis, però mai la raó de ser i aquest és un dels punts que en l'àmbit de debat sempre hi ha hagut i nosaltres estem d'acord en aquest punt." A les conclusions del procés participatiu del pla d'usos es proposa continuar aquesta discussió en una comissió mixta entre el districte i les associacions culturals. Tot i això, les entitats històriques asseguren que continuaran demanant que es regularitzi una activitat que ja estan desenvolupant.

Després de sis mesos de tallers, punts d’informació, recorreguts i assemblees, el procés participatiu per elaborar el nou Pla d’usos de Gràcia ha presentat les conclusions. En aquest document han sortit una seixantena d’actuacions que han d’aportar novetats a la proposta de pla presentat pel districte de Gràcia. En total hi han participat més de 300 persones i una trentena d’associacions i entitats. Els acords van des de l’ampliació de la zona que es considera saturada per locals de restauració fins a la Vila a la manca de teixit comercial als barris de la zona nord, entre d’altres.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a