L’envelliment de la població és un fet molt constatable. A Catalunya hi ha 1.873.432 persones més grans de 60 anys amb dret a vot, un graner de vots gens menyspreable on totes les candidatures volen pescar (a 120 municipis un de cada tres veïns té més de 65 anys, poca broma).

Fa pocs dies, els principals líders de les formacions polítiques municipals de Mataró i de Vilanova i la Geltrú es van sotmetre a les preguntes del col·lectiu de Iaioflautes Marea Pensionista del Maresme i el Garraf sobre seus compromisos en qüestions d’interès per la gent gran, com ara les pensions, la sanitat i l’habitatge. Una opció per no haver de preguntar als jubilats és… crear un partit de jubilats. N’hi ha a Barcelona –Partido Demócrata Social Jubilados Europeos- i a Vila-seca –Tercera Edad en Acción-.

Per curar-se en salut, el PSC de Valls promet millors serveis per aquest col·lectiu, la construcció d’una nova residència, alternatives complementàries o substitutòries a l’internament en un centre residencial, activitats físiques o de lleure adaptades i espais de relació intergeneracional.

Marc Castells, alcalde actual i candidat de Junts x Igualada proposa ampliar l’oferta de recursos públics al servei de les persones grans i la creació d’un nou centre de dia gestionat pel Consorci Sociosanitari, amb jardins i espais a l’aire lliure, sales polivalents i servei de cuina i menjador. El tema és tant candent als pobles petits que, una de les primeres propostes de “l’alcaldable més jove de Catalunya”, va ser un centre de dia per la gent gran de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès).

A Calldetenes (Osona), el principal punt del programa de Junts per Calldetenes és precisament una residència per a unes 40 places i ubicada al bell mig del poble. L’alcalde Marc Verdaguer, que busca un tercer mandat, descarta que sigui supramunicipal –els del poble del costat no podrien votar-lo…-. Poble en Marxa, la marca blanca de la CUP i socis de govern de l’alcalde, també ho porten al programa. I és que ja se sap que amb tot això del procés les tietes convergents s’han tornat més radicals que els Maulets.