El santuari de la Mare de Déu del Coll ha donat nom al barri. Aquesta capella data del segle XI i encara se’n conserva el cos central i el campanar. DOMÈNECH GIRAVENT, Grup d’Estudis Coll-Vallcarca “A dalt de la muntanya hi ha l’església i a baix es va formar el barri. Què hi havia? Unes cases de pagès com Can Mora, Mas Falcó,... i allà es va anar formant el barri del Coll.” Diu la tradició que la capella es va construir per venerar una imatge de la Verge que es va trobar en un torrent. La Mare de Déu se la coneix per un doble nom, del Coll pel lloc on s’aixecava l’ermita, i de la Font-Rúbia per l’aigua vermellosa que hi havia. La zona era famosa pels brolladors i la qualitat de les seves aigües. DOMÈNECH GIRAVENT, Grup d’Estudis Coll-Vallcarca “A la parròquia aquesta hi ha també font d’aigua, del manantial i els primers autobusos que van pujar, els xòfers arribaven fins aquí els autobusos, donaven la volta i baixaven, venien a veure aigua a la font del Coll, a la font de la parròquia del Coll.” L’ermita es trobava en un lloc de pas, des de Vallcarca a Horta i molt propera a altres viles. Per això, es va convertir en lloc habitual de romeries i festes populars. Entrat ja el segle XX, aquesta zona es va conèixer pels ‘berenars fraternals’ que organitzava el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux. DOMÈNECH GIRAVENT, Grup d’Estudis Coll-Vallcarca “Es reunien aquí i feien els grans berenars, llavors el bisbe, em sembla, que va prohibir que es fessin misses aquí també, va estar uns anys sense misses, perquè era un ‘follón’, pujaven a centenars la gent.” Amb els anys, el santuari es va convertir en un lloc de trobada per als veïns del barri. L’Associació de Veïns del Coll – Vallcarca es va crear als baixos de la parròquia que va cedir el teatre per a les reunions. DOMÈNECH GIRAVENT, Grup d’Estudis Coll-Vallcarca “L’Associació de Veïns continua encara, però va sortir d’aquí la parròquia, o sigui la parròquia va ser el centre del nostre barri, l’únic lloc on ens podíem reunir.”

El barri del Coll deu el seu nom al santuari de la Mare de Déu del Coll. Aquesta ermita data del segle XI i encara conserva el cos central i el campanar. Amb el temps, s’ha convertit en un punt de trobada per als veïns del barri.

Els documents expliquen que l’ermita es va construir el 1099 per la devoció a una imatge de fusta, de la Mare de Deú, trobada en un torrent. Per això, se la coneix amb dos noms: del Coll per la ubicació i de la Font Rúbia pel color vermellós de l’aigua. En aquell moment el monestir va passar a dependre del de Sant Cugat. Més tard, al segle XVI es va restaurar el primer edifici d’origen romànic que es va malmetre durant el setge de 1714. Després va passar a ser propietat de Sant Pau del Camp. Durant el segle XIX va tenir una doble funció: d’una banda va continuar com a ermita durant un temps i de l’altra, es va convertir en un espai on es feien aplecs i romeries festives i polítiques. Amb els berenars “fraternals” de Lerroux, en què pujaven centenars de persones, el santuari es va tancar. Va ser el 1928 quan es va tornar a obrir al culte. Però, durant el 1936, amb la Guerra Civil, es va cremar i va estar tancat fins a 1948, quan es va restaurar tal com el coneixem ara.

A poc a poc, el santuari es va anar convertint en un punt de trobada per als veïns del barri. En una zona a camí entre Gràcia i Horta i amb una orografia complicada aquest espai va oferir al barri un lloc de reunions i d’activitats. A l’ermita va néixer l’Associació de Veïns del Coll – Vallcarca, ja que el mossèn cedia el soterrani per fer les trobades. També, va acollir les Caramelles del Coll o actualment el Banc dels Aliments.