Vallcarca va ser, en els seus inicis, una zona d’estiueig que pertanyia a Horta. Però quan a principis del segle XX Barcelona la va annexionar, va passar a ser un barri més de la ciutat. Calia que estigués ben comunicat i per això es va idear la construcció d’un pont, el viaducte de Vallcarca. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “Es va trobar el problema que al passeig de la Diputació, que avui és República Argentina i avinguda de Vallcarca, estaven molt separats per la riera de Vallcarca, cosa que no permetia el transport de mercaderies cap a Barcelona, quedaven una mica aïllats.” El 1923 va quedar inaugurat el pont que unia els turons del Putxet i del Coll per sobre de la riera de Vallcarca. D’aquesta manera el nou barri va començar a estar més transitat i va deixar enrere els problemes d’aïllament. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “Abans havien de baixar per camins de mula, fins a la riera, travessar-la i anar a l’altre costat, cosa que en segons quins moments de l’any era impossible.” El viaducte va suposar un gran avenç per als veïns de Vallcarca, que van haver d’esperar 20 anys per veure la construcció feta realitat. Problemes econòmics i administratius van endarrerir el projecte. Ideat per Miquel Pasqual Tintorer, en un principi havia de ser un pont de ferro a l’estil americà. Però finalment va ser Antoni Vila qui es va encarregar de l’obra. El pont de Vallcarca va ser una de les primeres construccions fetes amb ciment armat a Catalunya.

El 1923 es va inaugurar el viaducte de Vallcarca per unir els turons del Putxet i del Coll per sobre de la riera de Vallcarca. El pont va ser una de les primeres estructures construïdes amb formigó armat amb ferro que es van fer a Barcelona.

La construcció del pont va permetre unir una zona de descans amb la resta de la ciutat, de manera que Vallcarca va passar de ser una zona aïllada i d’estiueig a estar més poblada i transitada. És per això que el viaducte de Vallcarca és un dels elements més importants de la història del barri. Des del pont es poden apreciar les vistes de Vallcarca i els turons que l’envolten.