El pis d’Ítaca acompanya les persones sense sostre a reintegrar-se a la societat

És l'hora de dinar, el moment més important al pis d'acollida Ítaca, perquè és quan es troben tots. Entre els comensals estan també els col·laboradors, que, com la Maria, ajuden que tot funcioni. M. TERESA QUEROL, col·laboradora pis d'acollida Ítaca "Per mi m'ha representat molt, està molt bé, molt ben acollida per tots i la veritat trobo que reps més que no pas dones." Aquest pis va entrar en funcionament a finals dels 90. Els usuaris han canviat. Als inicis eren malalts de sida terminals i ara són persones que per diferents motius han acabat al carrer. ESTHER BORREGO, coordinadora tècnica d'Ítaca "Les persones que arriben aquí, depèn de com arriben, s'hi estaran més o menys temps. Nosaltres no posem, així com sí que revisem objectius, sí que anem fent procés cap a l'autonomia, no hi posem temps límit màxim ni mínim." L'habitatge, amb capacitat per a vuit persones, sempre està més ple per les visites, com en Sergio. Fa anys que ja no és resident, però encara s'hi sent vinculat. SERGIO RODRÍGUEZ, exresident pis d'acollida Ítaca "Siempre había sabido que si un día me ponía mal vendría a parar aquí, no sé por qué. Con mi familia no he retomado nunca del todo la relación y casi esto ha sido mi familia durante muchos años. " En canvi, hi ha altres persones que fa poc que hi van arribar i s'apunten a tot el que poden per intentar trobar feina. CÁNDIDO VILES, resident al pis d'acollida Ítaca 13 "Estoy haciendo un voluntariado, he hecho un curso para cuidar a personas mayores, ahora estoy haciendo un voluntariado de chavales jóvenes de 12 a 20 años." El pis d'acollida Ítaca funciona com qualsevol casa amb normes que tots els residents han de complir.