Les primeres imatges del Monestir de Pedralbes són aquests gravats de finals del segle XIX. Però la història del recinte comença 500 anys abans, el 1327, quan la reina Elisenda de Montcada, un cop vídua de Jaume II, s'hi trasllada amb una comunitat de monges clarisses. ANNA CASTELLANO, conservadora en cap Monestir de Pedralbes “No se sap com era el monestir llavors. Cal esperar a finals del segle XIX per poder trobar dibuixos de l'entorn del monestir. Hem de pensar que estem parlant d'un monestir de clausura, estava prohibidísim entrar aquí dins, tenim gravats però són de l'exterior.” Quan la reina va morir, el monestir es va mantenir com a convent. A finals del XIX el recinte imponent d'estil gòtic destacava en un entorn ple de camps i cases rurals. ANNA CASTELLANO, conservadora en cap Monestir de Pedralbes “Era una època que el monestir atrau moltes persones de l'entorn, del barri de Sarrià i també del barri de les Corts, però també gent del pla de Barcelona que pujaven fins aquí a fer romeries i a menjar el mató de les fondes. Tot i que al monestir no entraven.” Sor Eulàlia d'Anzizu, una de les monges més conegudes del convent, va fer les primeres fotografies de l'interior. Als anys 20 i 30 del segle XX l'entorn del monestir s'ennobleix. S'hi construeixen grans cases i s'urbanitza l'avinguda de Pedralbes. Durant la Guerra Civil les monges clarisses marxen de l'edifici i la Generalitat aprofita el monestir per guardar-hi documents i protegir-los de la crema. La comunitat de monges hi torna als anys 40 i a poc a poc es va obrint als ciutadans. Ara, amb una comunitat de 10 monges, és totalment accessible i l'any passat el van visitar prop de 70.000 persones.

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és encara un convent on viuen una desena de monges clarisses. Durant anys no s’hi podia entrar, ja que es tractava d’un monestir de clausura; ara, però, es pot visitar, s’hi fan tallers i visites guiades. Només el 2015 hi van passar prop de 70.000 persones.

Les primeres imatges que se’n conserven són de finals del segle XIX i es tracta de gravats de l’exterior, ja que estava prohibit entrar dins el recinte. Les primeres fotografies de l’interior es creu que són de Sor Eulàlia d’Anzizu, una de les monges més conegudes de la comunitat, que va mostrar un gran interès per la riquesa artística del monestir i a banda de les tasques de fotografia es va dedicar a endreçar l’arxiu.

Quan es crea el Monestir de Pedralbes està envoltat de camps i cases rurals i així estarà fins a començaments del segle XX, quan Pedralbes es converteix en una zona de cases nobles i es comencen a urbanitzar els carrers dels voltants, com l’avinguda de Pedralbes.

Agraïments:   Arxiu Municipal de les Corts, Biblioteca de Catalunya, Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic- Arxiu Mas, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i Arxiu Fotogràfic de Barcelona: Josep Domínguez, Antoni Esplugas, Josep Gri I Josep Gudiol.