Per a la Conxita, revisar les fotografies antigues del mercat és fer un repàs de la seva vida. Va muntar la carnisseria amb 23 anys i hi va treballar fins que es va jubilar, amb 71. Recorda que es va quedar una de les últimes parades disponibles. CONXITA SALVADOR, antiga propietària de Carns Banach “A corre-cuita vam muntar, vam posar la balança, les pilones, els ganivets, vam obrir la parada quan el mercat feia ja un mes que funcionava. Hi havia molt poca gent, perquè tot això eren terrenys. Havien de venir de part de dalt de Sants o del carrer d'Europa, de Gran Capità. Vam haver d'anar fent la clientela poquet a poquet, amb molt paciència.” Assegura que la vida al mercat era com la d'una gran família. I no només amb la resta de paradistes, sinó, també, amb els clients. Alguns hi compren des de fa cinquanta anys. Rere el taulell, ara hi ha els fills o fins i tot els néts dels qui van comprar la parada. És el cas del Josep Maria, que se’n recorda de com era el mercat abans de la remodelació dels anys 90. JOSEP MARIA ROSSELLÓ, Xarcuteria Rosselló “Jo formo part d'aquesta tercera generació que ha evolucionat amb el mateix mercat. Recordo com era el mercat, amb el terra brut, desigualat, amb les parets antigues, però que tenia aquell encant de mercat.” Un paradista que, com la majoria, ha viscut el Carnestoltes, els Reis o la tradicional paella que repetien any rere any al mateix mercat. Tot i estudiar econòmiques i treballar fora durant una època, va decidir tornar per fer-se càrrec de la parada. “És aquella sang que et corre per les venes. Ho portes a dins i forma part de la teva vida. I tornes perquè en el fons mai has marxat.” De fet cap de les paradistes podria comptar les hores que ha passat dins del mercat de les Corts.
Una de les paradistes que va inaugurar el Mercat de les Cors, la Conxita Salvador, assegura “que va costar molt crear una clientela fixa, vam tenir molta paciència, perquè la gent havia de venir de lluny”. A poc a poc, però, el barri es va anar omplint de pisos i el mercat es va consolidar com un punt comercial de referència per als veïns.
Ara, molts dels paradistes que hi ha són fills i, en alguns casos, fins i tot néts, de les persones que van posar les parades. Asseguren que el mercat és com una segona casa per ells i la resta de comerciants són com una segona família. La majoria d’ells guarden imatges del mercat als àlbums familiars.