Les dones dels treballadors de Motor Ibérica van triar la parròquia de Sant Andreu del Palomar per tancar-se l'1 de juny de 1976. Reclamaven millores laborals. JORDI RABASSA, historiador "Busquen llocs que siguin grans, que siguin amplis, que tinguin sortida del metro a prop, que no siguin culs de sac per si han de sortir." Hi van arribar a tancar-se unes 200 dones i els seus infants. Es van organitzar en comissions de cuina, neteja o cura dels nens. Dormien als bancs de la parròquia i la sagristia era la cuina. La tancada també es va convertir en una escola de conscienciació política per a moltes d’elles. A través de xerrades i assemblees es van polititzar. JORDI RABASSA, historiador "Hi ha dones polititzades, hi ha dones que no estan polititzades tot i que havien viscut una història d'emigració relacionada amb la Guerra Civil i després hi ha tota una sèrie de dones que mai s'havien vinculat amb la política i que van per afinitat amb les seves companyes." Sant Andreu va respondre de manera solidària. Comerciants i veïns els donaven menjar. També tenien servei de pediatria. Els qui van ser més reticents a la tancada van ser els marits. Passats els primers dies de la mobilització volien que tornessin a casa per fer les tasques domèstiques. JORDI RABASSA, historiador "Algunes dones se'n van però hi ha bastantes dones que diuen als marits que no, que elles estan reclamant per a la família i per a ell i es queden." La tancada de les dones de Motor Ibérica va durar 27 dies. El 28 de juny la Guàrdia Civil va assaltar la parròquia per darrere i les va desallotjar per la força. En sortir moltes dones es van afiliar a diversos partits polítics, com ara el PSUC o a associacions veïnals.
El conflicte de Motor Ibérica va començar el 27 d’abril de 1976 mentre es negociava el conveni col·lectiu del metall. Els treballadors de la fàbrica van demanar la readmissió dels 18 treballadors acomiadats dos anys abans per un altre conflicte laboral, la pujada de sou de 4.000 pessetes i la retirada de 200 expedients disciplinaris oberts a treballadors com a conseqüència de la seva participació en altres vagues. L’empresa només va acceptar negociar l’increment de sou però es va negar a acceptar la resta de peticions. Aviat, les reivindicacions van desencadenar una vaga que va afectar els 3.500 treballadors de les fàbriques del Poblenou, la Zona Franca i Montcada Reixac. A causa del conflicte, les esposes dels treballadors no podien accedir a l’economat de la factoria per adquirir els productes de primera necessitat a millor preu. Amb els marits a casa sense treballar i la nevera buida, aquestes dones van decidir organitzar-se per donar suport als seus marits en la lluita obrera. L’objectiu era visualitzar el conflicte i per això van optar per tancar-se.
El lloc escollit per organitzar la tancada va ser l’església de Sant Andreu de Palomar. Es tractava d’un espai tancat de grans dimensions, a prop d’una entrada de metro i amb bones entrades i sortides. Mossèn Camps, el rector de la parròquia d’aquell moment, estava vinculat al moviment sindical i va obrir les portes de l’església el juny de 1976. A partir d’aquell moment, fins a unes 200 dones s’hi van tancar amb els seus fills. Estaven ben organitzades. Van crear diferents comissions per tal de repartir les feines de neteja, cuina i la cura dels infants. L’associació de veïns del barri i moltes botigues de la zona es van encarregar de recollir menjar i beguda per donar suport a la tancada. També van tenir el suport de metges i pediatres, que vetllaven per la bona salut de tots ells. “Van crear una escola de conscienciació política. Es feien xerrades, assemblees per parlar de l’evolució del conflicte. Moltes de les dones van entrar motivades per la reivindicació laboral però van acabar sortint amb una forta conscienciació política”, explica l’historiador Jordi Rabassa. Algunes de les dones, però, es van veure obligades a abandonar la tancada a causa de la pressió dels seus marits, que no n’entenien el perquè. Moltes d’elles van persistir en la reivindicació fins al final.
La tancada va acabar el 28 de juny i ho va fer amb una forta repressió per part de la Guàrdia Civil. L’empresa tampoc no va acceptar cap de les reivindicacions fetes pels treballadors. Tot i això, la tancada de les dones dels treballadors de Motor Ibérica ha passat a la història com una de les primeres reivindicacions protagonitzades per dones en l’àmbit laboral després de la Guerra Civil. Una placa penjada a la paret de l’església de Sant Andreu de Palomar commemora la tancada des de fa algunes setmanes.
