El Domingo va començar a córrer perquè no se li escapessin les ovelles. No era conscient que allò es podia convertir en la seva forma de vida, però quan va venir a Barcelona aviat es va convertir en un dels atletes populars amb millors marques de la ciutat. DOMINGO CATALÁN, atleta "La primera cursa, la Jean Bouin, vaig fer tercer o quart perquè hi havia alguns que es van colar. Ara no sé si vaig quedar segon o primer, o tercer o quart." Per aconseguir aquestes posicions, el Domingo ha hagut de fer entrenaments realment durs. DOMINGO CATALÁN, atleta "A mi els entrenaments m'agradaven sense entrenador i sense ningú, sol, que no veiessin, que no sabessin com m'entrenava i com patia l'entrenament. Era molt autodidacta, molt. Feia molts quilòmetres per substituir la manca de classe que tenia. La combatia amb més entrenaments que la resta perquè si es descuidaven els fotia un pal. Jo estic tan cardat perquè m'he entrenat massa." Ha perdut el compte de les curses que ha fet. Calcula que han estat milers, però el que sí que recorda molt bé el Domingo Catalán són les millors marques que ha fet. DOMINGO CATALÁN, atleta "La Marató tinc dues hores i 17 minuts i els 100 quilòmetres que hauria d'haver estat rècord del món, eren sis hores i 15 minuts." Una de les curses més especials per ell va ser aquesta, la Marató de Barcelona de l'any 80. Hi va quedar segon. DOMINGO CATALÁN, atleta "Vaig ser l'any 80 el segon. Em va faltar l'estratègia per no arriscar una mica i em va guanyar un anglès i vaig quedar segon." Ara ja s'ha retirat però el Domingo continua molt lligat a l'atletisme gràcies a la botiga de roba esportiva que té i al club de corredors que porta el seu nom.

Ni ell mateix no sap quin es el seu palmarès, però el veí de Sants, Domingo Catalán, s’ha convertit en un dels corredors amb més renom a Catalunya. Va començar a córrer a Osca, perseguint les ovelles del seu ramat, però un cop a Barcelona ha fet història en l’atletisme.

Ha estat sempre un esportista atípic i autodidacta. Va començar a córrer a Osca, fent de pastor d’ovelles del seu ramat, i sense adonar-se’n va assentar les bases per a un futur d’èxits com a atleta. Als 14 anys va arribar a Barcelona i als 16 ja corria defensant els colors del Barça. El 1964 va començar a competir participant en la cursa popular Jean Bouin i el 1987 en el Campionat del Món de Bèlgica va quedar primer amb un temps rècord en aquell moment de 6 h 15 min 15 s. Després de mig segle el metge li ha prohibit continuar competint però segueix molt lligat a l’atletisme i encara surt cada cap de setmana a córrer amb els amics.