Són algunes de les accions reivindicatives que diferents col·lectius de persones amb diversitat funcional van protagonitzar durant els anys 80. L'Associació Cultural Urbana va encapçalar alguns d'aquests actes a partir de 1985. Els objectius eren, a més de visibilitzar el col·lectiu, exigir més accessibilitat al transport públic i la supressió de les barreres arquitectòniques. ANTONI MOLINA, president de l'Associació Cultural Urbana "Teníem transport adaptat però era un transport totalment insuficient. Vam inaugurar dos microbusos i eren servei porta a porta. Això ens limitava pel que fa a feina, anar al metge, anar a passar un temps de lleure com qualsevol altre ciutadà..." Tres dècades després, l'entitat segueix activa. Actualment, són una cinquantena de socis i es reuneixen al casal de barri de Sant Andreu. Aquí organitzen cada setmana un taller de cuina participativa oberta a tothom. I un cop al mes surten a passejar per detectar les zones de la ciutat que encara no estan adaptades. Expliquen que queda molta feina a fer. ANTONI MOLINA, president de l'Associació Cultural Urbana "En perspectiva de 30 anys, està molt millor. Tenim una llei. Les institucions estan molt conscienciades, però veig que hi ha hagut una aturada terrible. L'excusa és la crisi econòmica però jo crec que és una excusa, que no hi ha una verdadera voluntat política. " Ara, el que més preocupa aquest col·lectiu són els problemes d'accés al transport públic. ANTONI MOLINA, president de l'Associació Cultural Urbana "Estem treballant amb diverses coses del transport i de l'accessibilitat. Ens manquen moltes parades de metro. Els trens no són tan accessibles com caldria. Els autobusos és el transport millor adaptat però tampoc no hem arribat a tenir la regularitat que caldria, per exemple, en la freqüència." Aquests dies els socis de l'ACU preparen l'exposició que repassa els 30 anys de l'entitat i que s'exhibirà al casal de barri, al setembre.

Durant els anys 80 van protagonitzar nombrosos actes dins de l’àrea metropolitana. Penjaven cadires de rodes en façanes i fanals, pintaven els esglaons de les escales del metro i, fins i tot, trencaven els graons que actuaven com a barrera arquitectònica a cop de mall. Tot això va servir per visibilitzar les persones en cadires de rodes que hi havia a la ciutat i per denunciar que Barcelona no estava adaptada. Actualment l’entitat segueix treballant amb els mateixos objectius però sobretot se centra a millorar l’accessibilitat al transport públic.