“Les paraules són tot el que tenim”. La frase és del dramaturg irlandès Samuel Beckett. Una reflexió que no ha oblidat el teatre gracienc que porta el seu nom. La Sala Beckett va néixer el 1989 com a seu de la companyia Teatro Fronterizo. Des dels inicis, experimenta amb els llenguatges escènics i l’escriptura teatral. TONI CASARES, director de la Sala Beckett “Després d’haver passat també per altres locals, segurament més precaris, van poder habilitar aquest espai, i obrir-lo com a seu estable, no només de la companyia Fronterizo, sinó donant-li nom de Sala Beckett amb la voluntat que fos un espai de trobada i de reunió.” Durant gairebé 27 anys aquest escenari s’ha caracteritzat per la programació de dramatúrgia contemporània. TONI CASARES, director de la Sala Beckett “Ser espai de presentació de dramaturgs o textos teatrals o corrents teatrals que eren presents a Europa i que calia, era important, que a Catalunya també es coneguessin. I, evidentment, és formar i donar a conèixer i donar confiança a diferents generacions d’autors catalans.” Els diferents tallers i laboratoris que la Sala Beckett ha organitzat des dels inicis han servit de banc de proves i d’espai de diàleg i investigació per a molts autors actuals. TONI CASARES, director de la Sala Beckett “No són tant teatres on s’obre la persiana 10 minuts abans de començar la funció i es tanca acabada la funció, sinó que són espais de creació on passen coses durant tot el dia i tot això alimenta la programació que es proposa.” Aquesta és l’última temporada de la sala al carrer de l’Alegre de Dalt. Ara, l’esperit de Gràcia es trasllada al Poblenou. Asseguren que amb la mateixa vocació que el 1989.
El teatre gracienc neix amb la companyia El Teatro Fronterizo, de José Sanchis Sinisterra, com a seu del grup i com a lloc de trobada per a creadors de diferents disciplines artístiques. L’objectiu de la Beckett, des dels seus inicis, ha estat la promoció i dinamització de la dramatúrgia contemporània posant èmfasi en l’experimentació i les noves formes d’escriptura teatral. La Sala s’ha convertit en un espai de presentació de dramaturgs, textos teatrals o corrents que estaven presents a Europa i que a Catalunya no es coneixien, però també ha estat un centre de formació, un teatre on donar a conèixer i donar confiança a diferents generacions d’autors catalans.
Autors de casa o internacionals han passat pels escenaris de la Beckett
Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Josep Pere Peyró, Carles Batlle, Mercè Sarrias, David Plana o Pau Miró són planter de la Beckett, en aquesta sala van tenir una part important de la seva formació artística. Però la Beckett també ha donat a conèixer noms d’autors internacionals a casa nostra com Harold Pinter, Martin Crimp, Conor McPherson o Javier Daulte, entre d’altres.
L’Obrador, un espai de formació
L’any 2006 la Sala Beckett va impulsar el seu Obrador Internacional, un projecte pedagògic i creatiu amb activitats de formació de nous autors, promoció del teatre internacional i divulgació de les noves formes i estètiques teatrals. Dins l’Obrador es fan cursos, tallers, lectures dramatitzades, seminaris, edicions i altres activitats.
L’any 2005 la Sala Beckett va rebre el Premi Nacional d’Arts Escèniques de la Generalitat de Catalunya pel seu suport a l’autoria contemporània. Ara, després de 27 anys a Gràcia, està de mudança. Aquesta serà l’última temporada al carrer de Ca l’Alegre de Dalt per començar una nova etapa al Poblenou amb la mateixa vocació que l’any 1989: donar suport a la dramatúrgia contemporània.
