El Josep Arisa és un veí del Farró enamorat de la història del barri. Explica que abans que s'alcés l'edifici Oasis del carrer de Saragossa, hi havia el monestir de Sant Joan de Jerusalem, conegut com Les Joanes del Farró o Les Santjoanistes. Avui, el pati interior de l'edifici Oasis coincideix parcialment amb el que va ser el jardí del convent. JOSEP ARISA, veí del Farró “La paret aquesta del que era l'edifici on havia la majoria de cel·les jo calculo que devia començar aquí.” El Josep va viure uns anys al davant d'aquest convent, des d'on podia veure les monges. JOSEP ARISA, veí del Farró “Les veies sortir a prendre el sol o les veies brodant... o cosint. I sí, en el moment en què descobrien que algú les estava mirant, doncs corrien a amagar-se.” El convent es va construir el 1880. Es va aprofitar l'edifici d'una fàbrica de filats de cotó, una de les primeres del barri. En només un any, la nau de la maquinària es va adaptar per fer-hi les cel·les. El carrer de les Santjoanistes, que durant la Guerra Civil es va rebatejar com de la FAI, és on havia l'església,d'estil neoromànic i obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar. JOSEP ARISA, veí del Farró “El sentir les campanes del convent, perquè llavors encara tocaven, demanaven perquè els creients anessin a missa, els tocs d'oració... Donava una mica la sensació que eres en un poble.” Fins a la Guerra Civil, al monestir es va custodiar l'arxiu important de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem. JOSEP ARISA, veí del Farró “Arreu del convent i dels pilars de les tanques hi havia la famosa creu de Malta. I aquesta creu de Malta és la que elles duien al pit també.” Les Joanes van viure al Farró fins a 1975, quan van marxar a Valldoreix. Ara, l'únic que queda de l'antic convent de les Santjoanistes és el rètol i els records dels veïns.

A principis de l’any que ve farà 40 anys que les monges que la comunitat Comanadores de Sant Joan de Jerusalem van deixar el Farró per traslladar-se a un casal a Valldoreix. Van abandonar les dependències que encara restaven del monestir que l’ordre va edificar, església inclosa, entre 1880 i 1882, entre els carrers de Saragossa i -actualment- de les Santjoanistes. Avui, el lloc del convent l’ocupa l’edifici Oasis. El pati interior d’aquests blocs de pisos coincideix parcialment amb el que va ser el jardí del convent. El Josep Arisa, veí del barri i enamorat de la seva història, va viure un temps al davant. “Les veies sortir a prendre el sol o les veies brodant… o cosint. I en el moment en què descobrien que algú les estava mirant, doncs corrien a amagar-se”, recorda Arisa.

Generacions de monges van viure en un convent que es va edificar a un gran solar on hi havia, entre altres coses, la fàbrica de filats de cotó de Francisco Carbonell i Cia -de les primeres que hi va haver al barri-, l’habitatge del propietari i la llarga nau de maquinària. L’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano va ser l’encarregat de dirigir l’adequació dels espais per convertir-los en un convent. A les quadres de maquinària o naus de treball de la fàbrica hi van ubicar, per exemple, algunes dependències i cel·les del convent. La primera pedra de l’església, d’estil neoromànic, es va posar el 5 de juny de 1881. L’any següent, el bisbe de Barcelona Josep d’Urquinaona la va consagrar per la festivitat de Sant Joan. “Des de casa podia sentir les campanes del convent, perquè llavors encara tocaven; demanaven perquè els creients anessin a missa. Feia una mica la sensació que eres en un poble”, apunta Josep Arisa.

El convent i la FAI

L’església tenia la porta al carrer de les Santjoanistes, que durant la Guerra Civil els anarquistes van rebatejar com de la FAI -curiosament, el rètol d’aquest nom va perdurar durant tota la dictadura-. Avui, alguns veïns recorden aquestes històries, que han passat pel boca-orella. “Durant el període bèl·lic, les patrulles de control i més endavant el SIM (Servei d’Informació Militar) van convertir una part del convent en una txeca, oficialment Preventori G, explica Arisa. L’edifici també albergava l’arxiu documental de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem. Agustí Durant i Sanpere, cap de la Secció d’Arxius, i un grup de col·laboradors van voler traslladar a lloc segur l’arxiu, fent valer el paper de la Generalitat sobre el patrimoni. Alguns elements de la FAI van aturar el trasllat. “Els van amenaçar, fins i tot, d’afusellar-los al pati del convent per “lladres”. Després dels Fets de Maig de 1937, amb la pèrdua de força dels anarquistes, els del Servei de Patrimoni de la Generalitat van poder recuperar bona part de l’arxiu, que un drapaire estava a punt de portar al molí per transformar-ho en pasta de paper. La resta de l’arxiu era a una torre “requisada” per la FAI, a la plaça de Lesseps. Avui, s’hi pot trobar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El mateix drapaire en va facilitar l’adreça a canvi de 100 pessetes”, relata Arisa. Als anys 70, amb la crisi de noves vocacions afegida a l’interès especulatiu del moment va fer que les monges venguessin el terreny i se n’anessin a Valldoreix. Els promotors hi van construir l’edifici Oasis i a l’espai interior hi van deixar un pati, d’ús privat per a la comunitat de veïns.