Va ser part de la Via Augusta en l'època romana i part del camí ral durant l'edat mitjana. Però fa mil anys es va convertir en el primer carrer del poble de Sant Andreu del Palomar. El carrer Gran de Sant Andreu actual ha estat testimoni del creixement d'aquest nucli urbà, sobretot a partir del s.XIX. Hi venia a comprar la gent del poble, però sobretot ha estat sempre un lloc de pas. JORDI PETIT, historiador local "Qualsevol traginer que sortia de Barcelona en direcció al Vallès havia de passar per aquí. Podia parar-se aquí, fer alguna venda, alguna compra i continuar el seu camí. A l'inrevés passava també. La gent del Vallès que venia a Barcelona havia de passar obligatòriament per Sant Andreu." A principis del segle XIX el carrer estava dividit en quatre trams. Cadascun tenia el seu nom propi. Eren el carrer Major, el carrer del Raval, el carrer de Casanovas i el carrer de Tramuntana. JORDI PETIT, historiador local "A finals del S. XIX es va unificar en dos carrers que van ser: carrer Major i carrer Casanovas. I finalment, al s. XX es va unificar tot el carrer en un de sol. Al principi, es va dir carrer de Sant Andreu i finalment, va ser conegut com el carrer Gran de Sant Andreu." Aquest carrer es va convertir en el carrer del oficis. La majoria de les cases tenien un comerç als baixos. JORDI PETIT, historiador local "Abans el que hi havia era la petita botiga. Sobretot moltes barberies. A principis del S. XX tenim documentades més de 20 barberies per tot Sant Andreu. També hi havia forns de pa i ferreries. Teníem boters, esparters i altres oficis d'aquests que ara ja no s'utilitzen." Actualment, alguns d'aquests oficis encara perduren. Hi ha tres farmàcies centenàries i altres botigues de llarga tradició familiar com la matalasseria Lázaro o Casa Rusca, entre d'altres.

Les primeres cases i comerços que es van establir a Sant Andreu de Palomar van ser al llarg del carrer Gran de Sant Andreu entre el carrer de Pons i Gallarza fins a la Riera d’Horta. Durant el segle XIX, gràcies a la urbanització, el carrer Gran era el més important del poble. A finals del segle XIX estava format per dos carrers: el carrer Major i el carrer Casanovas. Cada casa estava formada per l’habitatge i, als baixos, hi havia el negoci de la família.

A principi del segle XX hi ha moltes botigues petites com ara barberies, forns de pa, ferreries, boters o esparters. Tot i que molts dels oficis han desaparegut, alguns comerços són centenaris avui en dia. El bar Versalles, les farmàcies Clapès, Franquesa i Guinart, la matalasseria Lázaro o la botiga de cortinatge Casa Rusca en són un exemple.

El carrer Gran de Sant Andreu també es caracteritza per ser un lloc de pas. Segons explica l’historiador local Jordi Petit, hi compraven els andreuencs però també hi baixaven els veïns de Vilapicina i hi passava la gent del Vallès que venia o sortia de Barcelona.