La geneta és un animal nocturn, molt difícil de veure. Aquestes imatges les han captades a la serra de Collserola gràcies a un sistema de fototrampeig. L’Andrea fa quatre anys que treballa en un projecte que estudia la població de genetes en aquest espai natural. Fa servir càmeres nocturnes que es posen en funcionament quan el sensor detecta moviment o un canvi brusc de temperatura. ANDREA GARMENDIA, biòloga “Llavors el que fem és posar una pedra i això són olis de fritura, de sardines en conserva… d’alguna cosa que realment faci olor i les atregui.” Han escollit aquesta espècie per ser molt identificable, ja que les taques del pelatge són diferents en cada individu. A més, és un animal bioindicador, és a dir, que si la població de genetes és gran vol dir que l’estat de l’espai natural és bo. ANDREA GARMENDIA, biòloga “Ens ha sorprès que hi ha més genetes de les que ens imaginàvem. Clar, també és veritat que el meu projecte està a la reserva de Can Balasc – la Rierada. Clar, és una reserva on no hi passen carreteres, en teoria hi ha menys freqüentació de gent… Llavors jo crec que elles poden estar més tranquil·les, llavors n’hi ha bastants.” Però tot i que n’han pogut identificar una població important, una trentena a la reserva, també han confirmat que les infraestructures, com els túnels de Vallvidrera, s’han convertit en una frontera infranquejable per a les genetes i, això, en un futur, podria afectar-les greument.
Ja fa quatre anys que a Collserola estudien les genetes a través d’imatges que obtenen del fototrampeig. Aquest sistema no invasiu permet obtenir-ne informació amb càmeres que s’encenen quan els sensors detecten moviment o un canvi de temperatura en l’ambient. La geneta és un animal molt identificable perquè les marques al pelatge són diferents en cada individu. Així, amb l’ajuda d’un programa informàtic, al llarg de quatre anys els responsables del projecte n’han identificat una trentena de diferents.
Les càmeres les instal·len davant d’esquers o en llocs que han detectat que les genetes fan servir com a latrines. Curiosament, aquests animals fan servir les latrines per comunicar-se entre elles i marcar el territori. L’estudi de les genetes és important per a valorar l’estat general de l’espai natural que habiten: si la població de genetes és gran les condicions de l’espai és bo. En aquest cas, una de les responsables de l’estudi, la biòloga Andrea Garmendia, explica que s’han sorprès de trobar més genetes de les que s’imaginaven. Això vol dir que les condicions de conservació de l’espai on s’hi fa l’estudi, la reserva de Can Balasc – la Rierada, són bones.
El problema, però, és que amb aquest estudi també han confirmat que les infraestructures viàries que travessen el parc són una barrera infranquejable per als animals i això, en el futur, pot comportar problemes greus per a les espècies que habiten al parc natural de Collserola.
