El Salón Cine Central era el cinema més antic de Sant Andreu. Va ser inaugurat el 1905 i estava ubicat al carrer Gran de Sant Andreu. En aquest mateix vial, dos anys més tard, va obrir el Cinema Recreo. Mentre que l'Atlàntida ho feia a la plaça del Comerç. No va ser fins als anys 20 que es va aixecar un gran cinema, l'Odeon. A més de projeccions, s'hi feien representacions teatrals i líriques. L'Odeon era conegut com el coliseu de Sant Andreu. JOAN PALLARÈS, historiador "És un cinema per a 2.000 persones, és un cinema que a la seva inauguració hi assiteix l'Ignasi Iglésias, l'actor Borràs, hi assisteix moltíssima gent. És un cinema que va alternant també amb varietés, amb espectacles." L'obertura de nous cinemes va continuar a finals de 1930. El Cinema Coroleu va tenir una vida curta, només sis anys, però és l'únic del qual es conserva la façana. A l'interior es feien actuacions musicals, mítings i sessions de cinema. JOAN PALLARÈS, historiador "Eren cinemes que feien el que se'n deia sessions continues. A les quatre de les tardes del diumenge i acabaven a les deu o dotze de la nit i anaven passant la bona i la dolenta, la bona i la dolenta." La darrera sala en obrir va ser el Cinema Victoria el 1958. Pertanyia a l'empresa Balaña i s'hi projectaven reestrenes. Als anys 60 hi havia en marxa quatre cinemes diferents a Sant Andreu. JOAN PALLARÈS, historiador "Penseu que al Bon Pastor, que després hi va haver els Ambos Mundos, però al principi no hi havia cap cinema, a la Trintiat no hi havia cap cinema. Per tant, era un pol d'atracció també de Nou Barris." La majoria de les sales van tancar entre la dècada dels 70 i els 80. Les causes van ser l'arribada de més canals de televisió i l'exigència dels espectadors per pel·lícules d'estrena.

Sant Andreu va tenir fins als anys 70 sis sales de cinema simultànies. Els primers cinemes es van obrir al 1907. Van ser el Salon Central i el Recreo. L’Odeón, el gran cinema andreuenc va obrir al 1926 i als anys 50 ho van fer altres sales emblemàtiques com els cinemes Victòria i Àstor. Unes dècades més tard, als anys 80, gairebé totes les sales van tancar a causa de l’aparició de la televisió en color a casa i de l’increment de l’oferta cultural i d’oci.

El Salón Cine Central va ser el primer cinema que va obrir a Sant Andreu. Ho va fer al 1905. Inicialment, s’hi feien sessions de cinema mut. Posteriorment, a partir dels anys 30 amb l’arribada del cinema sonor, es va convertir en un cinema de varietats i s’hi va combinar l’oferta cinematogràfica amb el cabaret. L’edifici també va acollir diverses activitats associatives del barri. Al febrer de 1939 a l’edifici s’hi allotjava un menjador del “Auxilio Social”. Posteriorment, també va ser la seu de l’Agrupación Ferroviaria i al 1943 combinava la funció de cinema amb la de menjador infantil.

El cinema Recreo va obrir portes el 5 de desembre de 1907. Va pertànyer a la cadena d’exhibició CINAES i va compartir programació amb l’Atlàntida. Els treballadors de les sales portaven les pel·lícules d’una sala a l’altra en bicicleta. El Recreo es va tancar el gener de 1971 i durant els anys 80 només es van mantenir la façana i la cabina de projecció. L’any 2000 però, l’edifici es va acabar d’enderrocar.

El gran cinema andreuenc de l’època va ser l’Odeón. La sala es va inaugurar al 1926. Tenia una capacitat per a 2.000 espectadors. A la inauguració hi va assistir el dramaturg Ignasi Iglésias i figures de les arts escèniques de l’època com l’actor Jaume Borràs. Durant tots els anys que el cinema va estar obert va combinar l’oferta cinematogràfica amb l’òpera i els espectacles de varietats. Al seu escenari hi van actuar cantants lírics com Marcos Redondo, Hipólito Lázaro i Emili Vendrell. I durant els anys 50 hi van actuar artistes de cabaret tan conegudes com Carmen de Lirio. L’Odeón va tancar al 1981, l’edifici es va enderrocar i en el seu lloc s’hi va construir el mercat de l’Odeón actual.

Durant els anys 50 van aparèixer els cinemes Victòria i Àstor. Aquestes sales noves van incorporar moltes més comoditats que les sales més antigues, com aire condicionat i calefacció. En aquella època Sant Andreu ja era un barri molt ben comunicat per on hi passava el tramvia. Per això molts dels veïns de Nou Barris, Bon Pastor i la Trinitat Vella s’hi acostaven el cap de setmana per gaudir de l’oferta cinematogràfica. Els cinemes projectaven dues pel·lícules en sessió contínua, des de les quatre de la tarda fins a les 10 o les 12 de la nit.