PEP RIUS, director del Centre Cívic l'Elèctric “Es diu que el restaurant es va tancar quan es van trobar el cuiner mort a les dependències de baix. Llegenda o no llegenda, no ho sabem. No és una cosa que et digui un, sinó a més a més... i t'ensenyen el lloc on hipotèticament se'l van trobar.” Després d'aquest episodi fosc, als anys 70 l'edifici del restaurant Eléctrico va quedar abandonat, deixant enrere el seu apogeu de principis de segle, com a establiment modern i pioner. PEP RIUS, director del Centre Cívic l'Elèctric “Es deia Elèctric, bé ‘Eléctrico’, perquè va ser el primer restaurant que va tenir cuina elèctrica. O sigui, tot: els fogons i així, funcionava amb electricitat. També tenien les primeres màquines expenedores, tipus màquines de ‘vending’ elèctriques. Com a restaurant era molt innovador.” Tot i que no hi estava relacionat molta gent es pensa que aquest edifici formava part dels ferrocarrils, però en realitat era propietat de Barcelona Traction, Light and Power Company, empresa més coneguda com La Canadenca, que feu possible l'electrificació de les línies de ferrocarril. El 1916, la línia del tren va arribar fins just al costat del restaurant, situat a les Planes, un indret molt popular. PEP RIUS, director del Centre Cívic l'Elèctric “Això era una zona de molts berenadors i n'hi havia moltíssims. Ara em sembla que n’hi ha dos o tres, però n'hi havia molts.” Als anys 80, després que l'edifici quedés abandonat durant anys, els veïns van reclamar-lo com a equipament públic. No va ser fins el 2002, però, que es va convertir en el Centre Cívic l'Elèctric. PEP RIUS, director del Centre Cívic l'Elèctric “Per una franja d'edat de seixanta, setanta i vuitanta anys, jo crec que és un punt molt important de trobada. Al cap i a la fi és ben bé un centre cívic, molt molt de barri.”
A principis del segle passat, les Planes era una zona plena de berenadors, ben popular per anar-hi els diumenges i festius que feia bon temps. Allà va néixer el 1912 el restaurant Eléctrico, propietat de l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited, coneguda com La Canadenca i fundada per l’enginyer nord-americà Frederic Stark Pearson.
Molta gent pensa que aquest edifici formava part de les instal·lacions dels ferrocarrils, però en realitat, es va construir en aquella zona de Collserola abans que hi arribés el tren. El fet que fos el primer restaurant amb una cuina completament elèctrica de tot l’estat el va convertir en un símbol del progrés nacional. Alfons XIII va inaugurar l’edifici. El director del Centre Cívic l’Elèctric, Pep Rius, explica que d’aquest fet en ve el nom i recorda que també va ser el primer a tenir màquines expenedores elèctriques: “Era un restaurant molt innovador. També hi ha constància que a baix hi havia habitacions, però no sabem si realment eren per a la mateixa gent que reservava o bé per al personal que hi treballava.”
El 1916, la línia de tren va arribar fins just el costat de l’establiment. Un any més tard, aprofitant que s’inaugurava el tram les Planes – Sant Cugat, el restaurant es va reformar per adaptar-lo a les noves necessitats i es va tornar a inaugurar. La prolongació cap al Vallès va ser proposada per l’enginyer Carles Emili Montañès, que en va obtenir la concessió l’any 1910. Montañés va tenir el suport financer de Pearson.
Quan La Canadenca va fer fallida, el 1952, Fuerzas Eléctricas de Catalunya SA (la futura Fecsa), de Joan March, es va fer càrrec de l’edifici del restaurant Eléctrico. La llegenda explica que el restaurant va tancar quan hi van trobar el cuiner mort. Rius diu que “llegenda o no, no ho sabem. No és una cosa que et digui una persona. La gent que en parla t’ensenya el lloc on hipotèticament el van trobar”.
El restaurant va quedar abandonat als anys 70. Després que l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona expropiés l’edifici a la família March, els veïns de la zona el van reclamar com a equipament d’ús públic. Entre el 1985 i el 1987, els arquitectes Francesc Pernas i Joaquim Galí van dirigir la remodelació de l’edifici, que va obrir com a local social. Finalment, el juliol de 2002 es va inaugurar com a centre cívic. El director de l’equipament remarca que “per a una franja d’edat de 60, 70 i 80 anys, el centre és un punt de trobada molt important. Al cap i a la fi, és ben bé un centre cívic, molt, molt de barri”.