El Centre Excursionista de Catalunya va néixer a finals del segle XIX però l’embrió de l’entitat, que es remunta el 1876, tenia un altre nom. JOSEP MANEL PUENTE, president del Centre Excursionista de Catalunya “Va néixer amb una sèrie d’intel·lectuals i de gent inquieta sota el nom de la societat X. Tenia aquest nom perquè en aquells moments no estava autoritzada una llei d’associacions.” Les excursions i sortides es van convertir aviat en el vehicle idoni per aconseguir l'objectiu de l'entitat, que era posar en valor tot el que era català. JOSEP MANEL PUENTE, president del Centre Excursionista de Catalunya “Anaven a veure muntanyes per poder fer aixecaments topogràfics, mapes i tal i d’aquí van dir, escolta perquè no les muntanyes no han de formar part també de l’abast de la nostra entitat?” Dins l'entitat les dones van tenir un paper destacat ja des dels inicis. JOSEP MANEL PUENTE, president del Centre Excursionista de Catalunya “La primera dona que va pujar a l’Aneto era sòcia nostra, això vol dir que ja marca un punt. Durant el període de la dictadura van sortir una sèrie de dones que han estat cabdals en el món de la muntanya i de l’escalada.” A més de les seccions de muntanya i d’esquí, la d’arquitectura tenia molt de pes. JOSEP MANEL PUENTE, president del Centre Excursionista de Catalunya “Penseu que en Gaudí era soci d’aquí, en Puig i Cadafalch també ho va ser. Això que esteu veient ho va fer en Domènech i Montaner." El Centre Excursionista de Catalunya sempre ha estat a la mateixa seu, un emplaçament privilegiat flanquejat per les columnes del Temple d’August.

El Centre Excursionista de Catalunya és una entitat que va néixer a finals del segle XIX quan a la resta d’Europa sorgia el moviment nacionalista. Així doncs a finals del segle XIX tota la intel·lectualitat catalanista de l’època en va formar part. Alguns dels socis rellevants van ser: Pompeu Fabra, Valentí Almirall, mossèn Cinto Verdaguer, Rubió i Lluch, Gaudí,Puig i Cadafalch, entre d’altres. El centre aviat va créixer tant en nombre de socis com en nombre de seccions com l’espeleologia, la botànica i l’arquitectura, que van ser la manera en què es volia recuperar la identitat de nació catalana perduda poc després que acabés la primera república federal. Avui dia l’entitat continua funcionant amb prop de 4.700 socis.