L’últim document que deixa constància de l’existència de la botiga és de 1952, però segons el Joan Carles Iglesias, tercera generació al capdavant del negoci, potser va obrir uns anys abans, ja en la postguerra. L’establiment és una mena de botiga magatzem -sempre ha estat així- en què s’amunteguen totes les sabatilles en caixes que els treballadors sovint han d’anar a cercar fent ús d’una escala. “Al vespre les cames ho noten”, assegura el Joan Carles. Antigament, el local havia estat també habitatge i, de fet, l’amo encara recorda l’estança on ell i la família menjaven.
