El carrer del Clot és una de les vies més importants del barri. Ha mantingut pràcticament el mateix traçat des que era la carretera de Ribes fins a l’actualitat. JORDI MORELL, Taller d’Història del Clot - Camp de l’Arpa “Aquesta era una de les entrades i sortides naturals de la ciutat, previ a l’obertura de l’avinguda Meridiana a la dècada dels seixanta.” Els primers habitatges que es van construir al carrer van ser les cases baixes el 1837. Es van donar permís per fer-ne 18, però amb una condició. JORDI MORELL, Taller d’Història del Clot - Camp de l’Arpa “Que en cas d’haver-hi un conflicte han d’enderrocar els edificis. Això era el que es coneixia com a zona polèmica, això volia dir que en cas de conflicte aquestes cases haurien pogut servir, segons les autoritats militars, com a refugi d’un exercit atacant.” El carrer del Clot era l’eix de comunicació amb la ciutat i amb altres pobles del voltant. A finals del segle XIX es van construir les vies del tramvia que anaven en direcció a Sant Andreu de Palomar. JORDI MORELL, Taller d’Història del Clot - Camp de l’Arpa “Primer eren tramvies de sang, accionats per cavallerisses, i més endavant de vapor i després elèctrics. Diferents mitjans de transport públics han passat per aquí, des de tramvies, trolebusos, autobusos. A més aquest carrer era de doble circulació.” A principis dels anys 90, una part dels veïns van demanar que es convertís en en zona per a vianants, com altres carrers de l’entorn. JORDI MORELL, Taller d’Història del Clot - Camp de l’Arpa “Intentar pacificar el trànsit, el brogit que podia haver amb aquest moviment de doble direcció, la presència del tramvia, era un experiment per veure si això facilitava o no l’accés al comerç del barri.” Aquesta demanda es va fer realitat al juny de 2001.
El carrer ja existia abans que el mercat i l’església, i sempre ha estat un dels eixos principals del barri amb un gran moviment comercial i veïnal.
Quan era el camí de sortida de Barcelona, a banda i banda hi havia locals on abastir-se per al viatge. El camí transcorria entre camps, paral·lel al rec Comtal, i en els orígens no hi havia habitatges, tan sols caps de conreu, la farinera de Sant Jaume i els molins hidràulics que treien l’aigua de la séquia comtal.
Les primeres edificacions del carrer daten de 1837 i són conegudes com les cases baixes, 18 habitatges que s’han mantingut fins ara.
El carrer del Clot sempre ha estat una de les principals vies de comunicació entre la ciutat i els pobles del voltant, fins als anys 60, en què es construeix l’avinguda de la Meridiana. Tenia l’origen al que ara és la plaça de les Glòries i finalitzava a la torre del Fang, una masia a la frontera amb Sant Andreu que encara es conserva.
Era un carrer de doble sentit pel qual circulaven tant els transports públics com els de mercaderies i els particulars. Des de l’any 2001, però, és un carrer de prioritat per a vianants, una transformació que es va fer arran de les peticions dels veïns, que volien pacificar una zona de gran volum comercial.
